“El negre i la raça han estat dues figures centrals del discurs euroamericà sobre l’home. ¿Hem de pensar que el desclassament d’Europa i la seva relegació al rang d’una simple província del món significarà l’extinció del racisme?”, es pregunta el filòsof camerunès Achille Mbembe. I ell mateix respon: “Tota la humanitat subalterna ha esdevingut efectivament negra”, és tractada com el Primer Món ha tractat els negres, com a estrictes instruments, mai com a fins en si. Ho hem vist aquest dies a Ceuta. Davant de l’intent d’un grup d’immigrants d’entrar per mar a la ciutat, la Guàrdia Civil ha tingut tres comportaments inacceptables: disparar pilotes de goma contra gent indefensa dins del mar, no assistir gent en perill i retornar-los per la via ràpida al Marroc. Així només es tracta els homes que algú ha donat a entendre que no mereixien aquesta condició. I el govern espanyol encara no ha pres cap decisió sobre els que van ordenar aquest disbarat, ni ningú n’ha assumit les responsabilitats polítiques. No posseeixen res: per tant, són invisibles. Els ciutadans que es deixen afalagar pel discurs contra la immigració haurien de ser conscients que entre els de casa cada cop hi ha més invisibles, és a dir, que quasi tots poden ser negres.
Josep Ramoneda, Sortida, veu, discriminació, Ara, 19/02/2914