 |
| L'illa dels morts |
No únicament la natura, també la història imita l’art. Les recerques arqueològiques o historiogràfiques ens poden explicar que les coses van ser d’una manera determinada, i nosaltres les continuem imaginant com l’art les va representar. Actualment, per exemple, sabem sense cap dubte que els temples i les estàtues gregues estaven pintats, però a la nostra imaginació els continuem veient blancs, immaculats, d’acord amb la interpretació dels pintors i gravadors neoclàssics. L’art ens diu com era la realitat, malgrat les informacions en sentit contrari.
Per tant, no és infreqüent que el viatger pugui arribar a territoris, situats en països ben diversos, que s’ofereixen com a font d’inspiració d’una determinada obra artística. Més singular és que aquesta obra representi l’illa dels morts i que el seu autor l’hagi pensat com una barreja subtil de l’hades i una arcàdia crepuscular. Jo he estat a tres llocs, a Suïssa, a Montenegro i al nord d’Itàlia, que reivindiquen ser el model del motiu sobre el qual Arnold Böcklin va fer cinc variacions. Tots tres tenen el to ombrívol, l’illot i els xiprers. El viatge en la barca ja no depèn del lloc sinó de l’instant.
Rafael Argullol, Una illa que pertany a molts llocs, Ara, 21/09/2014