 |
| Retrat de vell amb nen |
Destaca, per sobre de tot, l’extraordinària bellesa de les figures femenines, el model més elevat de l’elegància florentina, malgrat que Domenico, paradoxalment, no va poder fer honor al seu sobrenom, Il Ghirlandaio, heretat del seu pare, fabricant de garlandes, perquè la Signoria de Florència havia prohibit els ornaments florals als caps de les dones per evitar, sembla, les extravagàncies i els dispendis de les dames florentines. Domenico Bigordi -autèntic nom de l’artista- es va conformar amb els prodigiosos pentinats de les seves heroïnes.
No obstant això, l’obra més commovedora de Ghirlandaio no és un fresc ni és un homenatge a la bellesa florentina. És un petit oli sobre taula -gènere menor a Florència- on es representa l’intercanvi de mirades entre un nen i un ancià marcat per la deformitat. Domenico Ghirlandaio va aconseguir el que molt pocs artistes han aconseguit: expressar la continuïtat de la vida i la victòria sobre el temps a través de la tendresa.
Rafael Argullol, La mirada més tendra que s'ha pintat mai, Ara, 07/06/2015