 |
Canales
22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)
-
telèmac
(1035 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4693 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(604 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9417 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1020 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(215 sin leer)
«
Expand/Collapse
La pitxa un lio
-
Pintura i narrativitat.
Archivado: noviembre 29, 2015, 5:26pm CET por Manel Villar
Des del mateix origen de la pintura els pintors han volgut enfrontar-se a les tres limitacions pròpies del seu art predilecte: l’estatisme, la manca de narrativitat i la presó bidimensional de les formes pictòriques. Els assaigs per conquerir el moviment són múltiples, sigui a través de l’expressionisme del llenguatge, sigui a través del seguiment de la llum. Molts pintors, com Van Gogh o Cézanne, han considerat que si aconseguien captar l’evolució cromàtica de la llum també dotarien de moviment les seves obres. D’altra banda, la narrativitat -que tenen la literatura i la cinematografia- la pintura l’ha buscat en la serialitat: diverses escenes en un únic escenari.Però, en l’art occidental, la limitació més dolorosa ha sigut la bidimensionalitat de la pintura. La construcció en perspectiva és l’eix central entorn del qual observem la lluita estilística per crear una il·lusió òptica que atrapi l’espectador i el transporti cap a un món en tres dimensions. A la retina se li exigeix viatjar més enllà de la superfície plana del fresc o de l’oli. Els renaixentistes i barrocs traslladaven, així, a l’art la revolució cosmològica de la seva època.A la nostra, no obstant això, no n’hi ha prou amb les tres dimensions. Volem una mirada més ampla. Els surrealistes van voler que evitéssim les coordenades dels somnis. Inspirat en part per ells, però amb un univers radicalment propi, Maurits Cornelis Escher va crear un excepcional conjunt de gravats que posava en qüestió els nostres referents quotidians. Eren visions adequades a la nova cosmogonia d’Einstein, com la que porta per títol Relativitat. Tanmateix, Escher protestava contra les influències externes. Deia que s’asseia a les fosques i tancava els ulls. Després dibuixava el que havia vist.Una cosa semblant ja l’havia dit Ferdinando Bibiena (1657-1743), escenògraf, gravador i arquitecte barroc. Bibiena, com poc després el seu compatriota Giovanni Battista Piranesi, estava obsessionat en el trencament de l’espai tradicional. I les seves memorables escenografies teatrals creuades permetien perspectives accelerades en dues direccions que anticipen la recerca surrealista contemporània.Rafael Argullol, L'escala de l'etern retorn, Ara 29/11/2015