 |
Canales
22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)
-
telèmac
(1035 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4693 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(604 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9417 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1020 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(215 sin leer)
«
Expand/Collapse
La pitxa un lio
-
La necropolítica indirecta.
Archivado: noviembre 30, 2015, 9:47am CET por Manel Villar
Ja no només ens matem els uns als altres, sinó que ens matem junts. La mort no és el resultat, només, de l’assassinat, sinó que ens donem la mort vivint. Això és el que ens fa insuportable abordar seriosament el problema del canvi climàtic: agafant el cotxe, consumint, viatjant, encenent els llums de casa al vespre o alimentant les bateries dels dispositius que portem a sobre estenem mort sobre nosaltres i sobre el món. Vivim i matem i no sabem com parar-ho, perquè no ens mou la intenció sinó que ens atrapa la impotència. Impotència de no poder parar: la paradoxa és tan dolorosa que acaba anestesiant-nos mentre seguim intoxicant-nos.Deia Foucault que el poder sobirà es basava a poder matar i que després, amb l’evolució de les monarquies absolutes cap als estats moderns, el poder es va fer biopolític i es va concentrar a gestionar la vida. Ara podríem dir que la impotència, compartida per súbdits i per poderosos, és no poder deixar de matar, de matar-nos. Una necropolítica indirecta, doncs, en la qual es confonen, finalment, víctimes i botxins.El que està per veure és quan començaran a confondre’s els privilegiats i els desfavorits dins d’aquesta màquina d’extermini. El capitalisme era un sistema de la distinció que funcionava oferint privilegis de manera diferenciada i dinàmica: el burgès no ho era per estament sinó que ho havia arribat a ser apropiant-se dels mitjans de producció; el proletari podia aspirar a ser petitburgès gràcies al treball, a l’estalvi i a la inversió; l’emprenedor pot aspirar a l’èxit encomanant la seva sort al risc i a la visió de l’oportunitat, i el precari o l’immigrant poden jugar-se cada dia la vida aspirant, a la desesperada, a una vida millor. En tots els casos, el capitalisme funciona oferint la promesa, mai del tot garantida però sempre possible, d’una millora en les condicions de vida. El relat de conjunt d’aquesta manera capitalista de viure era la ideologia del progrés i del desenvolupament.Ara la promesa de vida s’ha trencat. Encara queda un sistema de privilegis a curt termini: el benefici ràpid. L’explotació intensiva. L’extractivisme i el saqueig. Agafa els diners i corre... Però fins on? La secessió dels rics, cada cop més allunyats de les vides que exploten i de les terres que destrueixen, no pot escapar de la contaminació de l’aire, de la intoxicació dels aliments ni de l’alteració de les temperatures a tot el planeta. El càncer entra a totes les cases, sense distinció. L’extermini dissemina el genocidi i el fa indistint.Les bombes pagades amb petroli han arribat a París abans que la cimera pel clima. Les primeres han causat morts visibles als carrers. La segona, si no funciona, en causarà encara molts més, tot i que potser no els veurem ni els plorarem junts.Marina Garcés, Extermini, Ara 22/11/2015