 |
Canales
22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)
-
telèmac
(1035 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4693 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(604 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9417 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1020 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(215 sin leer)
«
Expand/Collapse
La pitxa un lio
-
Crear marges (Marina Garcés).
Archivado: mayo 2, 2016, 6:19am CEST por Manel Villar
Quan l’any 2002, amb una sèrie de companys, vam iniciar l’aventura de pensament crític i experimental Espai en Blanc, dèiem: volem créixer en els marges, però no ser marginals. Apostàvem pel descentrament institucional, conceptual i polític, però no per l’exclusió ni per l’autoreferencialitat alternativa. En la voluntat expressa de localitzar-se com a diferència perifèrica no deixa d’haver-hi un reconeixement del centre i, per tant, del poder. D’espais en blanc, en canvi, n’hi ha als marges de qualsevol pàgina, però també entre línies, entre paraules i entre lletres. Un espai en blanc es pot obrir al lloc més inesperat i no reconeix el mapa preestablert.Actualment, la relació entre centres i perifèries està canviant radicalment. L’imaginari colonial, heretat de la història de l’Europa moderna fins ben entrat el segle XX, situava en els centres metropolitans el poder polític i econòmic i a les perifèries les terres i les societats dominades, explotades i fagocitades. Ara veiem que les perifèries es multipliquen dins dels antics centres i com els centres es buiden de poder. Els rics s’emporten els diners a paradisos offshore i les polítiques més decisives s’elaboren des d’institucions opaques i deslocalitzades. Mentrestant, els centres de decisió política es converteixen en màquines per a la justificació de la submissió al dictat capitalista. Com a les grans ciutats, els centres es buiden i es converteixen en zones de pas de la nova pobresa, del turisme extractiu i del negoci ràpid, sigui legal o il·legal. Són centres buits, però no espais en blanc, perquè no s’hi pot crear nous sentits ni noves formes de vida.La temptació del centre no ens pot enganyar i la de la marginalitat no ens pot atrapar. Com créixer avui en els marges sense ser marginals? Penso que la intuïció inicial d’Espai en Blanc segueix sent vàlida: del que es tracta és de crear els marges, en lloc de deixar-s’hi tancar. Crear marges té dos sentits. D’una banda, construir, ampliar i protegir l’espai habitable allà on el desert dels centres buits s’escampa i arrasa la vida. De l’altra, crear marges també és l’activitat d’emmarcar. En la batalla ideològica pels marcs o frames, com a alguns els agrada dir-ne, hi ha una manera de crear contextos de sentit compartit que en lloc de tancar entre línies gruixudes i excloents, obrin el sentit de l’experiència: emmarcar en blanc. Cal donar-nos contextos d’interpretació que alterin les coordenades dels actuals centres i les perifèries. Però cal també deixar-nos inacabats perquè esdevinguin territoris comuns.Marina Garcés, Marges i perifèries, Ara 01/05/2016