| El Roto |
ser pobre: Demostrar que la pobresa és inequívocament indesitjable no implica demostrar que això pugui aplicar-se a la desigualtat. El que converteix a una persona en pobre en sentit moralment rellevant –on la pobresa es concep com una condició de greu mancança econòmica- no és el fet de disposar de menys diners que altres. Crec que les situacions que impliquen desigualtat són moralment pertorbadores només en el cas que violen l’ideal de suficiència. (47)
És fonamental comprendre que tenir prous diners no és igual que tenir per anar fent o tenir suficient perquè la vida sigui lleugerament tolerable. Normalment a la gent no li agrada viure al límit. El fons de la doctrina de la suficiència no és que l’única consideració distributiva moralment rellevant respecte als diners sigui si la gent en té prou per evitar la misèria econòmica. Segons la doctrina de la suficiència, algú de qui es digui que amb prou feines té per anar tirant en realitat no en té prou en absolut. (51)
Harry G. Frankfurt, Sobre la desigualdad, Paidós Contextos, Barna 2016