Tot Estat de dret descansa sobre dos principis: el principi democràtic i el principi de legalitat. Ni la voluntat popular pot expressar-se al marge de la llei, ni la llei pot enervar l’expressió d’aquesta voluntat fins a obturar-la. De la qual cosa es desprèn que la democràcia és el resultat de l’aplicació simultània d’aquests dos principis degudament conjugats. Fa segles,
Francisco de Vitoria va deixar escrit en les seves
Relectiones que “perquè la llei humana sigui justa i pugui obligar no n’hi ha prou amb la voluntat del legislador, sinó que és menester que sigui útil a la república”, perquè “si la llei no és útil a la república, ja no és llei”. Per tant, ni sense la llei, ni només amb la llei. I això significa que ni es pot convocar un referèndum prescindint de l’Estat –que, al capdavall, no és més que un sistema jurídic– al qual deuen la seva existència i del que reben la seva legitimitat les institucions que el convoquen i emparen, ni es pot utilitzar la llei, restrictivament interpretada, per impedir l’expressió de la voluntat popular quan existeix una clara, continuada i seriosa voluntat d’expressar-la.
Juan-José López Burniol,
Per qué no aniré a votar, La Vanguardia 23/09/2017
[www.lavanguardia.com]