La primera vegada que vaig llegir Heràclit no vaig entendre res, però així i tot cada fragment era un imant que atreia els interrogants. Després, en altres lectures, vaig creure comprendre algunes de les seves afirmacions. La seva idea del canvi permanent era aclaparadora i exacta. “Tot flueix”: el món estava comprimit en aquesta fórmula única. No era pas menys rotunda la seva percepció del moviment de la vida: “La guerra és el pare de totes les coses”. Vivim en un perpetu conflicte acompanyat d’una perpètua reconciliació. Cada fragment d’Heràclit era una miniatura de l’existència. Cal tornar una vegada i una altra a les seves paraules perquè la miniatura adquireixi sentit i, també, vitalitat.
Rafael Argullol, En la foscor hi ha la llum, Ara 14/10/2018 [https:]]