La filosofia realment ens ajuda a ser feliços? Si no fos així, per què no la deixem de practicar? I si en canvi fos veritat, per què està tan poc valorada?
Mireia Ribalta, estudiant de 1r Batxillerat
La filosofia és una ciència que estima la veritat, fa una reflexió de la totalitat de l’ésser i és radical. Sempre s’ha tingut present en la història, tot i que no sempre amb la mateixa importància. En l’actualitat ha disminuït bastant el seu valor, això no vol dir que es deixi d’estudiar ni de practicar, sobre tot a nivell individual no la deixem de dur a terme, encara que no en siguem conscients de que els nostres pensaments formin part de la filosofia. Però sabent aquests fets és impossible evitar la següent qüestió: Ens ajuda a ser feliços? Si realment no ens ajudes a ser-ho, per què no la deixem de practicar? I si ens ajudes a ser-ho, per què està tan poc valorada?
Aquesta ciència estima la veritat, és el seu desig i això vol dir que no pot arribar a ella, ja que desitgem allò que no tenim. Per aquest motiu la filosofia no t’ajuda a ser feliç, sempre et deixa amb les ganes de trobar una resposta autèntica a les preguntes que es formulen, però mai pots arribar a una concloent, ja que veus que tot és un punt de vista, on tothom arriba a diferents solucions a una mateixa qüestió, no podent-ne verificar cap. És una constant lluita per trobar allò que et falta, i qui t’ensenya que et falta un quelcom, és la filosofia. Sense ella podries romandre tranquil, perquè si desconeixes el que no tens, no et pots sentir incomplet. Et pots sentir més lliure ja que et mostra un objectiu, la veritat. Però la llibertat no comporta necessàriament la felicitat, perquè aquesta està lligada a la frustració que representa no arribar mai a l’objectiu.
Per altra banda, no podem deixar de practicar la filosofia perquè ens sentim atrets amb aquesta recerca, i preferim renunciar a ser feliços per poder apropar-nos a l’esperança d’aconseguir la veritat, a quedar allunyats d’aquesta i ser feliços en la ignorància. Perquè som com la filosofia, estimem la veritat, la desitgem i encara que no la posseïm mai, mourem mar i terra per aconseguir-la, ja que creiem que ens durà a la felicitat. Tota una ironia, perquè al fer això ens estem allunyant d’aquesta i vivint una vida de desil·lusions, on la realitat serà la nostra perdició. Però mentre fem ús de la filosofia tindrem aquesta falsa seguretat que podrem aconseguir la felicitat amb la recerca de la veritat.
En conclusió, la filosofia no ens ajuda a ser feliços però ens enganya fent-nos sentir que ho serem si trobem la veritat, cosa, fins al moment, impossible.