Marta Mudarra, 1 BTX
Cathcart, T., i Klein D. (2008). Platón y un ornitorrinco entran en un bar: La filosofía explicada con humor (3a ed.). Barcelona: Editorial Planeta.
Els autors són amics des de fa cinquanta anys. Ambdós van estudiar filosofia a la universitat de Harvard als anys seixanta, quan els llicenciats en filosofia es contaven, gairebé, amb els dits d’una mà.
Thomas Cathcart, es va criar en una família religiosa a Needham, prop de Boston. Després de llicenciar-se, va fer estudis de postgrau en teologia a la universitat de Chicago. Ha treballat en el món de la salut, tant mental com física y ha sigut gerent del Mercy Hospital de Portland, Maine. També va dirigir un hospici per a malalts de sida, “el millor treball que he tingut en tota la meva vida”, diu. “M’encantava”.
Daniel Klein, és d’una família orientada a les ciències. El seu pare era químic i va participar en el Projecte Manhattan (que va culminar amb la bomba atòmica). Encara que assegura que prové de generacions d’ateus devots, li interessa molt el pensament religiós. A l’acabar els seus estudis universitaris va treballar com a guionista de programes còmics i concursos, pels que escrivia acudits. També va inventar tota classe de situacions per a un programa d’objectiu indiscret. Diu que ha escriu una trenta llibres, entre els quals hi ha una sèrie de misteri en la què el detectiu es Elvis Presley, i que es va inventar un joc de taula que es diu “Teràpia de grup”.
Segons els autors, els acudits són una bona via per entendre els corrents filosòfics, ja que donen la volta a totes les nostres idees. I és per això que escriuen aquesta obra, on s’analitzen filosòficament una sèrie d’acudits; incloent també un diàleg (al pur estil de Plató) entre un suposat filòsof grec, Tasso, i el seu deixeble, Dimitri.
Capítol IV. ÈTICA
En aquest capítol que he escollit, els autors parlen sobre l’ètica i diferents tipus de teories sobre l’ètica que podem trobar com per exemple: l’ètica absolutista, la virtut platònica o l’utilitarisme entre d’altres.
Vaig trobar molt encertada la introducció a aquest capítol, feta en diàleg entre Tasso i Dimitri (com he explicat anteriorment) i que diu el següent:
DIMITRI: He estado pensando en tu pregunta, qué significa “bueno”. Y he llegado a una conclusión: “bueno” es actuar según un principio justo.
TASSO: Por Zeus, Dimitri, eres un saco de sorpreses, empiezas a sonar como un verdadero filósofo. Solo una pregunta más: ¿Como determinas los principios justos?
DIMITRI: ¡Anda! Pues como todo el mundo, porque los he aprendido de mi madre.
TASSO (aparte): ¿Por qué estaran todos los buenos alumnos en las clases de Sócrates?
He escollit aquest capítol perquè és dels que trobo més interessants i, a més, tracta l’últim tema del qual hem parlat a classe i m’ha sigut de gran ajuda per a veure tot el que sabia i aclarir petits dubtes.
Selecció de cinc textos breus
1r text: Capítol 4, Ètica. Ètica absolutista: Llei divina
La ley divina hace de la ética un asunto muy sencillo: si Dios dice que está mal, está mal, no hay más. Es así. Sin embargo, surgen complicaciones. La primera es, ¿cómo podemos estar seguros de lo que piensa realmente Dios? Un tema que los fundamentalistas ya tienen resuelto: lo dicen las Escrituras. Pero ¿cómo sabían los de las Escrituras que las señales que estaban recibiendo procedían realmente de Dios? (…) Una de las principales características de la ley divina es que Dios tiene siempre la última palabra.
2n text: Capítol 2, Lògica. Falsació
Acudit que il·lustra la teoria de Popper de manera certa:
Dos tipos se estan haciendo el desayuno. Uno se está untando una tostada con mantequilla y dice:
-¿Te has dado cuenta de que, si se te cae un trozo de tostada, siempre cae del lado de la mantequilla?
-No, sólo lo parece -dice el segundo tipo-. Porque cada vez que cae por el lado de la mantequilla es un fastidio limpiarlo todo. Pero me imagino que cae el mismo número de veces de un lado que del otro.
-¿Ah, sí? -responde el primero-. Pues mira esto. Deja caer la tostada, que cae del lado sin mantequilla.
-¿Lo ves? Ya te decía yo.
-¡Ah, ya veo lo que ha pasado! -dice el primero-. Le he puesto la mantequilla en el lado equivocado.
3r text: Capítol 1, Metafísica. Teleologia.
¿El Universo tiene un objetivo?
Según Artisóteles, todo tiene un telos, un objetivo intrínseco que alcanzar. Una bellota tiene un telos: un roble. Los pájaros también, y las abejas. (…)
¿La vida humana tiene un telos?
Aristóteles pensaba que sí. Pensaba que el telos de la vida humana es la felicidad, un elemento de disputa con otros filósofos a lo largo de la historia de la humanidad.
4rt text: Capítol 4, Ètica. L’imperatiu categòric suprem i la vella i entranyable regla d’or.
(…) Sin embargo, existe una diferencia fundamental entre el imperativo categórico y la regla de oro, y esta frase da en el clavo:
Un sádico es un masoquista que sigue la regla de oro
Al causarles dolor a los demás, el masoquista no hace más que obedecer los requisitos de la regla de oro: hace lo que le gustaria que le hicieran a uno, a ser posible, con un látigo. Pero Kant aduciría que no existe acepción por la que un masoquista pueda reivindicar honestamente que el imperativo moral “causa dolor a los demás” pueda ser una ley universal en un mundo en el que se pueda vivir. Hasta un masoquista comprendería que no es razonable.
Este tipo de consideracions llevaron al dramaturgo irlandès George Bernard Shaw a reescribir la regla de oro con los renglones torcidos:
No hagas a los demás lo que te gustaria que te hicieran a ti. Tal vez tengan otros gustos.
5è text: Capítol 8, Filosofia social i política. L’estat natural
Los pensadores que, a lo largo del siglo XVII y XVIII, se dedicaron a la filosofia política -como Thomas Hobbes, John Locke o Jean-Jacques Rousseau- explicaron el impulso de construir un gobierno a partir de la inseguridad en la que vivia el hombre en el caótico y violento estado natural. No se referían sólo a los peligros que suponían las fieras en la naturaleza; también pensaban en la ausencia de leyes, el riesgo de conduir en los dos sentidos, los vecinos ruidosos, el adulterio y todas esas cosas. Esos inconvenientes llevaron a hombres y mujeres a organizarse en Estados soberanos. Se aceptaron los límites de las llibertades individuales en tanto que intercanvio justo en bien del Estado.
La meva opinió
M’ha encantat aquest llibre. Primer anava amb la intenció de llegir un sol capítol però vaig trobar-lo tant interessant que vaig passar a un segon; i així successivament fins que finalment me l’he acabat de llegir tot.
L’he trobat molt fàcil i ràpid de llegir, molt entenedor i a més m’ha ajudat a entendre moltes coses que hem treballat a classe ja que la majoria de capítols analitzen temes que hem estudiat aquest curs. I què millor que t’ho expliquin en forma d’acudits i amb paraules “d’anar pel carrer”?
Primer pensava que se’m faria pesat i que no acabaria llegint res però he vist que estava ben equivocada i fins i tot m’atreviria a recomanar-lo per a tots els alumnes de 1r de batxillerat un cop acabat el curs. Crec que podria ser una eina molt útil per aquells que no acaben d’entendre petits detalls.