No conectado | Conectar

BLOCS DE FILOSOFIA » Orelles de burro

Canales

22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales

Associacions

Adhoc. Filosofia a secundària (25 sin leer)
Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)

Estudiants

telèmac (1035 sin leer)

Professors

A l'ombra de Zadig. (165 sin leer)
Aprender a Pensar (181 sin leer)
aprendre a pensar (70 sin leer)
ÁPEIRON (16 sin leer)
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
Boulé (267 sin leer)
carbonilla (45 sin leer)
Comunitat Virtual de Filosofia (739 sin leer)
CONTRA LA NECIESA (31 sin leer)
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
DE SOFISTA A SAVI (10 sin leer)
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA (41 sin leer)
Educación y filosofía (229 sin leer)
El café de Ocata (4693 sin leer)
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
El Pi de la Filosofia
EN-RAONAR (489 sin leer)
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
FILOPONTOS (10 sin leer)
Filosofía para cavernícolas (604 sin leer)
FILOSOFIA A LES TERMES (164 sin leer)
Filosofia avui
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
Filosofia para todos (134 sin leer)
Filosofia per a joves (11 sin leer)
L'home que mira (74 sin leer)
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
La pitxa un lio (9417 sin leer)
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
Materiales para pensar (1020 sin leer)
Meditacions des de l'esfera (13 sin leer)
Menja't el coco! (30 sin leer)
Minervagigia (24 sin leer)
No només filo (61 sin leer)
Orelles de burro (498 sin leer)
SAPERE AUDERE (566 sin leer)
satiàgraha (25 sin leer)
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA (69 sin leer)
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR (40 sin leer)
Vida de profesor (215 sin leer)

« Expand/Collapse

Orelles de burro (50 sin leer)

Skip to page: 1 2 3 4 5 6 ... 11

noviembre 07, 2016
23:50
Privilegiats
» ‎ Orelles de burro

"L'ascensió dels privilegiats, no només als lager, sinó en tota convivència humana, és un fenomen angoixant, però inevitable: els privilegiats només són absents en les utopies"

Primo Levi: Trilogia d'Auschwitz.
octubre 19, 2016
19:21
Una manera de començar un curs on l'alumnat no es coneix
» ‎ Orelles de burro
Per conèixer-se ....Qüestionari
Nom i cognoms
Troba persones dins la classe que els escaiguin cadascuna de les descripcions següents. Escriu els seus noms en l’espai en blanc corresponent. Continua fins a emplenar tots els espais. No es pot repetir cap nom.
Digues una persona del grup ...
1. Que el seu nom comenci per la mateixa lletra que el teu .............................................2. Que toqui un instrument musical (quin és?) .................................................................3. Que li agradi muntar a cavall .........................................................................................4. Que tingui una afecció poc corrent (quina?) .................................................................5. Que pensi que l’assistència a classe hauria de ser voluntària a partir del segon cicle...6. Que pensi votar, quan arribi a l’edat, el mateix partit que la seva mare .......................7. Que hagi tingut un malson fa poc ..................................................................................8. Que, es cas de morir, estaria d’acord amb què es donessin els seus òrgans per a trasplantaments ..............................................................................................................9. Que li agradaria ser membre d’un jurat .........................................................................10. Que estigui en contra de la caça .................................................................................... ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Normal 0 false false false ES JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";}

Les preguntes poden canviar-se. Combinar les fàcils i les difícils. El nombre de preguntes com a mínim la meitat dels membres de grup. Més pot arribar a cansar. Algunes poden referir-se al tema que es tractarà en el curs.
D'altres poden ser accions:
- Que necessiti una abraçada. Fes-li-hi!
A l'institut li deiem la "Cerca del tresor". Es jugava en tot el centre per la Castanyada. Qui lliuraba el full complet li donàvem una castanya ... Hi havia preguntes perquè se les fessin entre cursos:
- Amb qui tinguis 3 anys de diferència.
En cursos de formació inicial de graduats, era molt instructiu incloure aquestes preguntes:
- Que li agradi el mateix filòsof que tu. Quin?
- Que odiï el mateix professor que tu. Quin?
És graciós veure que hi ha qui es mou per tota la classe i hi ha qui no es mou de la seva cadira i reb les preguntes dels altres, fins que li comencen a faltar noms i s'aixeca.Una de les preguntes difícils:
- Que tingui els ulls del mateix color que els teus. (Dos pour-soi enfrontats!)
octubre 15, 2016
0:25
El procés
» ‎ Orelles de burro

El procés és el títol d'una novel·la de Kafka, oi?
octubre 14, 2016
16:34
La filosofia és un canvi en tota l'ànima
» ‎ Orelles de burro

Podemos ver a partir de esto que la filosofía no consiste en una adquisición de conocimientos, como la ciencia, sino en un cambio de toda el alma. El valor es algo que tiene relación no solo con el conocimiento, sino con la sensibilidad y la acción; no hay reflexión filosófica sin una transformación esencial en la sensibilidad y en la práctica de la vida, transformación que tiene el mismo alcance ya se trate de las circunstancias más ordinarias o de las más trágicas de la vida. Al no ser el valor sino una orientación del alma, poner un valor y orientarse hacia él no son más que una y la misma cosa; si pensamos a la vez dos valores, lo cual puede producir un desgarro, nos orientamos más hacia aquel al que otorgamos el primer rango. La reflexión supone una transformación en la orientación del alma a la que llamamos desapego; su objeto es establecer un orden en la jerarquía de los valores, por tanto también una nueva orientación del alma. El desapego es una renuncia a todos los fines posibles, sin excepción, renuncia que pone un vacío en lugar del futuro como lo haría la cercanía inminente de la muerte; por eso, en los misterios antiguos, en la filosofía platónica, en los textos sánscritos, en la religión cristiana, y muy probablemente siempre y por doquier, el desapego ha sido siempre comparado con la muerte, y la iniciación a la sabiduría contemplada como una especie de paso a través de la muerte. Esta idea se halla en los textos más antiguos que poseemos del pensamiento humano, los textos de Egipto, y es una idea sin duda tan antigua como la humanidad. Así, toda búsqueda de la sabiduría está orientada hacia la muerte. Pero el desapego del que se trata no está vacío de objeto; el pensamiento desapegado tiene por objeto el establecimiento de una jerarquía verdadera entre los valores, todos los valores; tiene pues por objeto una manera de vivir, una vida mejor, no en otra parte, sino en este mundo y en seguida, pues los valores puestos en orden son valores de este mundo. En este sentido la filosofía está orientada hacia la vida, tiene puesta su mira en la vida a través de la muerte. Pero el orden de valores establecido por la reflexión no se establece de una vez por todas; el alma se conforma a él en la medida en que lo piensa, y no lo piensa más que por un esfuerzo de reflexión. Así, la sabiduría es una pulsación continua de la muerte a la vida mejor y de la vida mejor a la muerte; sin esta pulsación habría decadencia.Simone WEIL: Algunas reflexiones sobre la noción de valor.
septiembre 12, 2016
23:52
De tornada
» ‎ Orelles de burro
agosto 17, 2016
0:50
Argumentació visual
» ‎ Orelles de burro

font
julio 29, 2016
7:50
Màxima
» ‎ Orelles de burro

Entomem aquesta:

2 2 . La filosofia triomfa fàcilment dels mals passats i dels mals futurs; però els mals presents triomfen d'ella.
La Rochefoucault: Màximes.
julio 12, 2016
12:59
La laicitat no passa de moda. I Spinoza menys!
» ‎ Orelles de burro

Avui topo amb una entrevista de fa uns mesos a Henry Peña-Ruiz sobre la seva darrera publicació, el Diccionari amant de la laicitat en el context dels atemptats a Charlie-Hebdo. Aquest professor ha estat una de les llums que han il·luminat el camí de l'orelles, que en el llunyà 2007 li dedicava un post. Per això li excusem la cursileria del títol.

En l'entrevista es veu que segueix en la seva tossuda lluita contra l'obscurantisme, honorant una tradició de laicitat que fa peu en la l'herència volteriana, però sobre tot en l'Spinoza del Tractat teològic-polític.
Aquesta obra del filòsof d'origen peninsular és un compendi del pensament republicà i contractualista que s'estendrà amb Locke i Rousseau. No ha de fer por la paraula "teològic", del títol. Precisament dedica el gruix del llibre a segar l'herba sota els peus de qui pensen que la religió ha de tenir algun paper en l'Estat. Això amb arguments teològics, tot argumentant contra la constitució política del judaisme, aixì com contra la idea d'un Estat cristià. Sóm al segle XVII!
En els darrers capítols, del XVI al XX, hi ha una de les exposicions més clares de teoria política moderna. Només cal entendre per "supremas potestades" qui té el poder polític. Llegiu la precisa definició de la llibertat de pensament i d'expressió, on avui s'han colat les suposades llibertats de culte i religió.
Crec que aquests capítols són d'obligada lectura a qualsevol que vulgui introduir-se en la filosofia política. Al mateix temps, trobarà el fonament teòric del perquè a Amsterdam moltes esglèsies gòtiques es fan servir com auditoris o sales de congressos, i del perquè un dels museus, el Ons’ Lieve Heer op Solder, és una esglèsia cristiana que va ser clandestina al segle XVII, quan es va prohibir tot culte públic de qualsevol religió. També entendrà la tradició neerlandesa de tolerància, de la qual el consum de drogues és una anècdota.
Mentrestant, aquí l'Estat va demanar perdó per les desamortitzacions del XIX retornant béns a l'Esglèsia i signant el primer concordat que ens condueix al Concordat actual: exempcions d'impostos, influència en l'educació .... Qui s'atreviria avui a secularitzar una esglèsia? Com s'ho van fer per esfondrar la veïna al Palau de la Música quan el van rehabilitar?
PS: On he llegit això?: "El fanàtic és el que està disposat a que tu moris per les seves idees".
julio 04, 2016
13:42
Dibuix infantil, expressió del subjecte
» ‎ Orelles de burro

Objecte de tests, mirada escrutadora a l'interior d'una ment infantil per tal de descobrir-hi un suposat innocent desvetllament de les relacions familiars, test projectiu, psicoanàlisi d'estar per casa.Però siguem seriosos: Intenció, valoració, acció, traç, expressivitat, brillantor, poiesis, creació. Subjectivitat de prop dels quatre anys cronològics. Inici de biografia, de concepció del món.Acció transcendent a la persona, més enllà del mer menjar, beure, cagar, riure o plorar.
julio 02, 2016
0:21
Arcadi
» ‎ Orelles de burro

Als ferrocates, dues noies emplenen una avaluació del màster que sembla que acaben de fer.
- (Amb cara de pena) Esto es todo lo que sabremos de relaciones internacionales!
- Y aquel que nos habló del Che?
- ..., aquella otra que nos habló de Colombia.
- ... No se había preparado la clase.
- ... El que Laura decía que estaba bueno. El que tenía todos los dientes desordenados! (Riuen).
- Arcadi Oliveres, ese si que es bueno!
- En mi evaluación le puse un 10. Y escribí: Es Dios! Y dibujé un corazoncito.
junio 28, 2016
0:21
Desig
» ‎ Orelles de burro
junio 14, 2016
19:31
El tracte als animals
» ‎ Orelles de burro

Ferrater senyala que existeix un prejudici a considerar que la tradició biblica esclavitza els animals a favor de l'home. S'afanya a espigolar fragments de l'Antic Testament on es prescriu respecte i atenció als animals. Entre els fragments que destaca, l'orelles recull els referits als ases.
"Hay otra prohibición: la de que el buey y el asno aren la tierra juntamente. Esto se ha interpretado a veces como una de las «mezclas» contrarias al orden divino. Semejante interpretación es plausible, por cuanto hay otras prohibiciones similares; se prohíbe, por ejemplo, el apareamiento de dos clases distintas de bestias; el sembrar con dos clases de semillas; el usar vestiduras con dos clases de hilaza, como la lana y el lino. Sin embargo, en los comentarios rabínicos, la prohibición de arar con dos diferentes clases de animales es interpretada como una exhortación a la benevolencia. Se dice, en efecto, que el buey es un rumiante mientras que el asno no lo es. Si el asno ve que el buey rumia, pensará que se le ha dado una pitanza de la que el asno no participa. Así, es mejor en nombre de la equidad no arar con dos distintas clases de animales. Hay otra prohibición relativa al tratamiento de animales domésticos, aunque no resulta claro si ha sido instituida para el bien del animal o para fomentar la hermandad humana. Si el buey de un vecino se desploma, se conmina al hebreo a ayudar al vecino a poner en pie al animal, aun si el vecino es una persona odiada. Finalmente, hay otro mandamiento que conlleva claramente la expresión de bondad para con los animales: es el mandamiento que consiste en prohibir poner un bozal al buey mientras está ocupado en hollar el grano. No puedo pensar en ninguna interpretación práctica, y tampoco en ninguna interpretacion supersticiosa, de semejante orden." (Pentateuco)[...]
"Una de las referencias más curiosas a los animales en el Viejo Testamento es la historia de Balán y su asno (Números, 22: 22-35). Según la misma, el Angel del Señor hizo su aparición tres veces, siendo divisado por el asno de Balán, pero no por el propio Balán. La primera vez, el asno, viendo al Angel del Señor obstruir el camino, con la espada desenvainada, salió del camino, y Balán lo pegó para que regresara a él. La segunda vez el Angel se apostó en un camno en medio de las viñas, con muros a ambos lados; el asno, al ver al Angel, pasó rozando uno de los muros y comprimió uno de los pies de Balán, que pegó nuevamente al asno. La tercera vez el Angel se apostó en un lugar que no dejaba espacio para el paso, ni a la derecha ni a la izquierda; el asno, al ver al Angel y al no poder seguir camino, dobló las patas sobre el suelo, y Balán lo pegó fuertemente. El Señor «abrió la boca del asno», que habló a Balán para quejarse del modo como se le había tratado. Luego, el Señor «abrió los ojos de Balán», que vio al Angel del Señor. Este preguntó a Balán por qué había pegado al asno tres veces, y le informó que había aparecido tres veces, que el asno le había visto y que por eso le había esquivado. Fue gran suerte para Balán, dijo el Angel, porque si el asno no hubiera tratado de evitarlo cada una de las tres veces, habría matado a Balán, pero habría dejado con vida al animal. Aquí tenemos un curioso ejemplo donde un asno puede ver más claramente, o tener una más aguda percepción que su amo humano, y donde este hecho es reconocido por Dios. Es dudoso que este tipo de leyenda pueda ser acogido por una comunidad que considere a los animales exclusivamente como cosas meramente usables."
Josep Ferrater Mora: Ética aplicada.
junio 13, 2016
10:43
II Trobada de Poesia i Terrissa
» ‎ Orelles de burro

Matilde, (Editorial Godall, col·lecció Cadub), creadora de sinèrgies, és capaç d'aplegar les arrels de la terra a la Galera, un petit poble del Montsià,.Terrissa feta d'argila suau i fresca, que veiem sorgir i prendre forma a mans d'en Joan. Garnatxa madurada en l'argila del Priorat transmutada en vi gràcies a tines de terrissa de Calanda, que ens escalfarà al tardet.Poesia de cinc, sis ...onze! Poetesses que ens exalta i fa brillar la tarda.
Al micro obert, no m'he pogut estar de mostrar la sonoritat d'alguns versos de la traducció de Medea feta per l'amic Jaume Almirall en un català transparent i musical com un doll d'aigua clara (Fundació Bernat Metge).
mayo 28, 2016
22:53
Homenatge
» ‎ Orelles de burro

No recordo la font ...
mayo 26, 2016
10:49
Zombis, mite i realitat
» ‎ Orelles de burro

Conta Nigel Bartley que en la revolució haitiana de 1986, que va derrocar el dictador Baby Doc, es va veure aquesta pintada:
DOWN WITH VODOO!LIBERATION OF THE ZOMBIES!!

Si algú se sent decepcionat amb aquest post, sempre es pot consolar mirant Braindead: tu madre se ha comido a mi perro. És fàcil trobar-la on-line.
mayo 24, 2016
0:14
Els Arnau de Vilanova 2016
» ‎ Orelles de burro

Dimecres passat vem fer el lliurament dels premis Arnau de Vilanova, organitzats per la Comissió d'humanitats del Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Si té algun valor l'antiguitat, aquests són els premis per a alumnes i professorat de secundària que fa més anys que se celebren, en qualsevol matèria (CIRIT, Cangur, Argó, etc).

Vegeu le recensions dels treballs premiats al lloc web del Col·legi. De moment, els seus retrats en fotografia.
mayo 23, 2016
10:01
Lapsus
» ‎ Orelles de burro

Estaba en tratamiento psiquiátrico crónico.
mayo 14, 2016

Enlace permanente para 'Quinzè concurs d'aforismes'

10:43

Quinzè concurs d'aforismes

» ‎ Orelles de burro

En Toni, com cada any -i en fa quinze!- ens resumeix la performance de l'acte de lliurament del concurs d'aforismes de Sant Cugat.

Una mostra de la collita 2016:

Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Cambria; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-ansi-language:ES-TRAD;}

A los realistas se les llama pesimistas porque la realidad es pésima.	Andrea Abregú
¡Que harto estoy de tropezar! ¡Pero cuánto quiero a esa maldita piedra!	Albert Suso
Nos siguen educando igual, a pesar de que los tiempos han cambiado.	Leila Ginés
El futuro lo creas hoy, no mañana.	Raul Loste
Construimos un camino hacia la felicidad y destruimos la felicidad por el camino.	Maria Baltierrez
¿Por qué existe el rincón de pensar? Como si pensar fuera un castigo.	Laura Caballé

Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Cambria; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-ansi-language:ES-TRAD;}

Quan obres una porta, descobreixes, quan la tanques, recordes.	Alba Delgado
Som tan efímers i a la vegada tan eterns.	Cristina de Borja
No seríamos nada si lo fuéramos todo.	David Moral

fins l'any vinent!

mayo 13, 2016
17:01
Per la filosofia, a Vic
» ‎ Orelles de burro

Us convidem a la IX Jornada de defensa de la Filosofia que es farà a la ciutat de Vic el dissabte 21 de maig. Hem de sumar forces en aquest acte reivindicatiu que posa en valor la nostra disciplina.Us animeu, oi? Així de pas ens trobem una mica els del gremi...Cinc cèntims sobre la jornada:v 10-11 h - Concentració del professorat de secundària de filosofia per actualitzar informacions i analitzar situació sobre l'estat actual de la disciplina. ( Sala Modernista del Casino de Vic – Plaça major)
v 11-13h - Ponències i debat sobre la influència de la filosofia en l'àmbit professional, personal i social. Moderador: Ignasi Roviró – Professor d’estètica a la URL. Ha estat Degà i Vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs (1996-2005), Secretari (1998-2004) i Vicepresident (2004-2007) de la Societat Catalana de Filosofia.Ponències: Toni Coromina – Periodista, guionista i activista cultural. Jordi Villà – Vicerector de recerca i professorat UVic Abel Miró – Professor de filosofia de la ISCR Vic
v 13 h- Lectura del manifest ( davant del Casino de Vic- entrada a Plaça Major).
v 14h - Dinar de professors al Restaurant del Casino de Vic
Normal 0 false false false ES JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:Calibri; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
Esperem que us animeu a venir. Fins aviat!
mayo 09, 2016
23:07
Gestionar: la invasió de la mentalitat administrativista
» ‎ Orelles de burro

Gestionar els canvis, les emocions, la família, la classe. Intent de fer una tècnica de relacionar-se, de reflexionar, de la introspecció, de viure. Abans, amb Freud, el model de funcionament de la persona era físic. La dinàmica de fluids i l'energia psíquica, amb la seva conservació, els seus desplaçaments, projeccions, regressions, frustracions i agressions. I Girard l'havia estès, en el seu deliri, a l'explicació del fet social complet amb els seus desigs mimètcs, bocs expiatoris i victimes sacrificials.Ara és l'hora, segadors, de l'economia i l'administració. En la mesura que tot esdevé mercaderia, que les operacions financeres són l'única cosa non-stop (ja no és veritat allò del tango: "el músculo duerme, la ambición descansa"), el govern de les pròpies ments i de les nostres relacions social es sotmet a l'economia i l'admirnistració d'empreses.
No només és la llar que s'ha de gestionar com una petita empresa, sino també gestionem la nostra aula, gestionem la diversitat, gestionem els conflictes familiars. Els adolescents gestionen els seus canvis corporals. Hi ha seminaris de gestió de les emocions. Gestionem les nostres relacions de parella: la publicitat d'un banc que anomena la deferència respecte la parella "pagar una comissió".
Gestionem la nostra vida. És la vida allò que passa mentre gestionem el temps?
mayo 04, 2016
18:14
Molts alumnes que no trien Religió, discriminats
» ‎ Orelles de burro

És un greuge per als alumnes que no volen fer religió que l'assignatura alternativa que estan obligats a triar (Cultura i valors ètics) estigui sotmesa molts cops a l'arbitri de qualsevol persona que descobreix l'educació emocional o altres sopes d'all, o al professor que allarga les hores de la "seva" matèria, o al tutor que deixa els seus alumnes "fent estudi", mentre aprofita per fer tutories individuals o simplement per fer fotocòpies ... o al professorat de guàrdia!
Cultura i Valors Ètics té un programa, com totes les assignatures, amb un document de desplegament de les 10 competències identificades en l'àmbit.
Adhoc i la SCF van fer una al·legació per compactar les hores de CVE en dos cursos, per tal d'impartir-la dues hores a la setmana però, en dependre de la religió catòlica no ha prosperat. Junt amb Educació física (per altres motius evidents), és l'assignatura d'ESO que no es pot compactar, a diferència d'altres.
Imagineu-vos que es fa córrer que a Matemàtiques o a Anglès "es passen pel·lícules" i "no es fa res" i "es parla" o "es fa tutoria". Així jo també m'atreviria a impartir Mates o Anglès, com molts professors s'atreveixen a impartir CVE. Però què tenen a veure els continguts de CVE amb passar pel·lícules, no fer res, parlar o fer tutoria?
Passa una cosa semblant amb la Psicologia i la Sociologia de Batxillerat. L'ùnic temari d'oposicions que contempla àmpliament temes de psicologia i sociologia és el de l'especialitat de Filosofia (12 sobre 71 temes). Per què aleshores professorat d'altres especialitats, com Psicologia i pedagogia (ara Orientació educativa), o Geografia i Història, s'autoproposen per impartir aquestes assignatures, tot i que per accedir a la seva especialitat no han hagut de superar cap prova que contemplés els continguts del currículum de Psicologia Sociologia?
mayo 02, 2016
23:57
Ha derogat el Departament d'Ensenyament el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria?
» ‎ Orelles de burro

L'ESO es regeix actualment pel Decret 187/2015, sense que cap disposició posterior l'hagi derogat. Tanmateix, en un exercici matusser que no sabem si atribuir a la inexperiència, l'actual equip està practicant la confusió fent i desfent el que li sembla. Per exemple, a la XTEC trobem, contra el Decret de 2015, que el currículum de segon i quart d'ESO per al curs 2016-17 serà ... el de 2007!! Però si hi ha un decret català de l'ESO, molt diferent del de la LOMCE, amb un plantejament competencial molt interessant!!
Això provoca casos diríem que pintorescos, com per exemple que l'alumne de primer que l'any passat va cursar l'assignatura de Cultura i Valors Ètics ara haurà de triar a segon, si segueix sense voler Religió Catòlica, entre Història de les religions i Educació per a la ciutadania ... Un nyap que es repetirà a quart. Tot això en flagrant contradicció (com era allò de frau de llei?) amb la normativa superior, que és el dit Decret 187/2015, i contra la pràctica de molts centres que apliquen el currículum català de forma rigorosa. I no parlem de la mancade creació de l'àmbit de Cultura i Valors, que el mateix decret estableix.

Només en un racó ha aparegut recentment un "Avançament d'orientacions per a la organització i gestió dels centres" més coherent amb el Decret, però incomplet pel que fa a la Filosofia de quart, atès que no menciona l'article 13 del Decret.

Recordem només dos punts d'aquest Decret 187/2015 en honor dels companys i companyes que en solitari s'estan enfrontant a equips directius abstrusos, inspeccions obedients (o com a mínim sordes) i a claustres indiferents.
Article 12
Matèries de quart curs
1. El quart curs té un caràcter orientador i ha de promoure la continuïtat formativa coherent amb els interessos i potencialitats de l’alumne.
2. Les matèries comunes de quart de l’educació secundària obligatòria són les següents:
Ciències socials (geografia i història), Educació física, Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran, Llengua estrangera, Matemàtiques acadèmiques-aplicades, Religió o cultura i valors ètics, Tutoria
3. Les matèries optatives de quart són les següents:Biologia i geologia, Física i química, Llatí, Economia, Ciències aplicades a l’activitat professional, Emprenedoria, Tecnologia, Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica), Segona llengua estrangera, Educació visual i plàstica, Filosofia, Música, Arts escèniques i dansa, Cultura científica, Cultura clàssica.
Article 13
7. Els centres de tres o més línies han d’oferir de forma obligatòria les matèries optatives de filosofia i segona llengua estrangera. La resta de centres han de prioritzar aquesta oferta segons la seva disponibilitat.

Els curriculums van apareixer en apèndix tres dies després : DOGC num 6945, de 28-8-2015.
El de Cultura i Valors ètics: pàgines 280-289.
El de Filosofia de quart: pàgines 289-293.

A més, el Departament va publicar a octubre del 2015 un Quadern d'identificació i desplegament de les competències bàsiques de Cultura i Valors Ètics.

Consellerera d'ensenyament, com pot ser que l'actual equip del Departament desconeixi la legislació catalana? ACTUALITZACIÓ:Hi ha algunes inèrcies que porten a disputes sobre a quines especialitats han d'impartir CVE i Psicologia i Sociologia. La legislació vigent a Catalunya és aquesta: [https:]] .
abril 29, 2016
20:17
LGELOGSELOCELOELECLOMCE ...
» ‎ Orelles de burro

Recordeu els nivells de concreció, les representacions prèvies, els fets, conceptes i sistemes conceptuals, la diferència entre processos i procediments, les actituds, els valors i les normes, els objectius terminals, l'avaluació formativa, formadora, inicial, contínua i final ...?
Com que el ser alumne s'enganxa, el col·lega i amic (Antonio, on ets!), assegut al meu darrere i sense que el formador de formadors s'adonés, em va fer aquesta caricatura de clatell. Era l'any 1991. Era un curs de preparació per a la Reforma.
Al Congrés dels diputats, els partits excepte el PP han aprovat una proposició de llei impossible de complir sobre la suspensió de la LOMQE (estándares de aprendizaje, criterios de evaluación, serendipia, entrada per llei de la AVT als centres ...). Al Departament d'Ensenyament comença a ressonar que en un futur pròxim caldrà elaborar una llei d'educació catalana (competències, consolidació competencial, habilitats, continguts clau, gradació ...). El ministeri pacta amb les universitats, amenaçants perquè perdien la bicoca de les PAU, una reforma de la reválida encara no implantada, però insinuada en "los estándares de aprendizaje", per seguir controlant les proves finals de batxillerat.
L'única mesura assenyada sobre reformes ensenyament ha estat la del govern català de mantenir el batxillerat sense canvis segons l'ordenació del 2006 fins que s'aclareixi el panorama. I l'única mesura transcendent va ser l'allargament de l'ensenyament obligatori i la creació dels instituts de secundària. La resta, superestructura, mareig i pèrdua de temps en traduir el nou vocabulari. Sustracció d'esforços a l'autèntica millora de l'educació.

P.S: Consulteu a la Wikipedia en espanyol totes les sigles. Son dels articles que contenen més avisoso de manca d'imparcialitat, de continguts divergents i de manca de dades de suport de les afirmacions.
abril 28, 2016
0:06
Entenen el 10% del que s'explica!
» ‎ Orelles de burro

Tot té les seves derives.

Una de les explicacions més clares d'un tòpicque es fa servir en pedagogia. Si no és veritat, si que ha de moure a reflexió al professorat que confía l'aprenentatge dels seus alumnes només a les seves explicacions a classe. I si és veritat, és un argument fort contra les explicacions llargues, especialment si no s'acompanyen d'explicitació d'objectius i propostes d'activitat.
Els salmodiadors del pedagògicament correcte substitueixen insensatament "explicació" per "classe magistral". Ignorant que "classe magistral" es reserva per denominar aquelles explicacions donades per algú reconegut com a mestre per aquells que l'escoltaran.
Però aquest mateix esquema es pot aplicar per exemple al dit aprenentatge en grups cooperatius. Heu estat alguna vegada en una aula que treballa cooperativament en grup el treball de síntesi -o com es digui ara- a quart? Proposo la següent distribució:
25 % activament desconnectats (cerquen algun companyper xerrar, trastegen el móbil, demanen anar al labavo on han quedat amb algun collega de l'altre grup ...)
25% passivament desconnectats (baden sense saber què fer ...)
20% intenten fer el treball, però no entenen les instruccions, o es dediquen a fer la portada del treball o parts innecesàries.
15% Fan el treball, però no se l'han repartit bé, o només fan el que els surt bé, sense aprendre res. Quan s'adonen que només treballen ells, deixen de treballar
10% Compleixen les instruccions i es treuen la feina de sobre.
5% Copien el treball de l'any passat.
Tot té les seves derives ...
abril 25, 2016
23:36
Per què Ferrater Móra no és al programa Wert?
» ‎ Orelles de burro

"Pero este integracionismo metafísico plantea dificultades gravísimas, entre las que sólo apuntaré algunas de las principales. La primera es que la posición del autor resulta incompatible con la existencia de los espíritus puros: Dios, los ángeles y el alma. La segunda es que se reduce toda la ontología a un realismo empírico y se margina el decisivo ámbito de los entes de razón. En tercer lugar, se deja entre paréntesis lo eterno o intemporal, lo mismo en el orden ideal que en el real. La filosofía de Ferrater Mora se ciñe a un área bastante restringida de la realidad, concretamente a la experimentable." G. Fernández de la Mora (1963): ressenya de El Ser y la Muerte.

"A propósito de la tal Dª Emilia [Pardo Bazán], te diré que en los pocos días que la ví en Madrid me pareció algo demasiadamente bas-bleu, aunque mujer de indisputable talento y de mucha ciencia. También me pareció muy inclinada a los krausistas, ateneístas y demás gente dañina y levantisca, por lo cual he llegado a temer que dé el salto y se haga libre-pensadora al modo de Dª Concha Arenal. Además, es fea, con lo cual tiene mucho adelantado para ser krausista" Menéndez y Pelayo (1881) carta a Gumersindo Laverde EMP 5-163, 15-IX-1881.

Com es diu en castellà: de aquellos polvos, estos lodos. O: qui sembra cards, espines cull.
abril 14, 2016
16:51
Simone de Beauvoir
» ‎ Orelles de burro

Uns fragments de Sobre la vellesa:

Como se ve, hay que descartar radicalmente un prejuicio: la idea de que la vejez trae la serenidad. Desde la Antigüedad el adulto ha tratado de ver bajo un aspecto optimista la condición humana; ha atribuido a las edades que no son la suya las virtudes que no poseía: la inocencia al niño, la serenidad a los viejos. Ha querido considerar el final de la vida como la solución de todos los conflictos que la desgarran. Por lo demás, es una ilusión cómoda: permite pensar que, a despecho de todos los males que como se sabe los abruman, los viejos son felices, y abandonarlos así a su suerte.Sobre la vejez, 574.
De pronto una descubre que no va a ninguna parte, sino a la tumba. Se está en lo alto de la cima y es el punto de partida de una caída (...) llega un momento en que uno sabe que no se prepara ya para nada y comprende que se ha engañado creyendo ir hacia un objetivo. De esa finalidad que se atribuía nuestra historia se ve indiscutiblemente despojada. Entonces se revela su carácter de "pasión inútil".Sobre la vejez, 581.
La libertad, la lucidez, no sirven de mucho si no nos solicita ningún objetivo; tienen un gran valor si se está todavía habitado por proyectos. Activo, útil, escapa al tedio y a la decadencia. El tiempo en que vive sigue siendo el suyo y las conductas defensivas o agresivas que caracterizan habitualmente a la edad provecta no se le imponen. Su vejez madura, por así decirlo, en silencio. Ello supone que en su edad madura se ha empeñado en empresas que desafían al tiempo; en nuestra sociedad de la explotación, esta posibilidad es negada a la inmensa mayoría de los hombres.Sobre la vejez, 583.
¿Qué debería ser una sociedad para que en su vejez un ser humano siga siendo un ser humano? La respuesta es sencilla: sería necesaria que siempre hubiese sido tratado como un ser humano En la suerte que asigna a sus miembros inactivos, la sociedad se desenmascara. Siempre los ha considerado como material.Sobre la vejez, 641.
(Seleccio J.B.)
A partir del minut 5:37, es posa en relació Sobre la vellesa (1970) amb El segon sexe (1949).

Avui fa 30 anys de la seva mort. Simone, et seguim ...
Critterati Foto Contest 2009
L'he trobada aqui

Fins el 29 d'abril, hi ha una Exposició a l'Institut francès de Barcelona.
marzo 25, 2016
0:30
Cena positivista
» ‎ Orelles de burro
marzo 21, 2016
20:54
Corregir
» ‎ Orelles de burro

Segurament, l'activitat més odiada de la professió: Quan corregeixes, esmenes, avises, jutjes, castigues, premies, endevines trampes, compares, ordenes, destries la norma. Constates la mimesi entre els discurs de les classes i el dels escrits dels alumnes, laboriosos o deixats. També reparteixes culpes entre l'alumnat i tu, i el llibre de text, i les pàgines web que el boca orella entre alumnes certifica com "les millors". En d'altres casos, corregir es tranforma en la burocràtica tasca d'anotar si s'ha fet o no una tasca, o en la no menys burocràtica d'emplenar caselles.

La feina més desagradable de la professió: Perquè posa davant del propi fracàs. Perquè estimula el menyspreu -en el fons culpabilitzat- front allò que fa el nostre alumnat. Perquè fa adonar-te que, un cop més, han estat balders els esforços per no tornar a caure en el clot de parionar la llista de les respostes amb la de les preguntes. Perquè no es palesa millora. Perquè en la majoria d'ocasions, la transcendència de la nota fa oblidar la del poder formatiu de l'avaluació.
Si no us ho creieu, compareu amb una altra activitat avaluativa: editar. Editar: cercar alternatives millors tot respectant el que la persona autora volia dir.
Només l'he sentit una actividad agradable i enriquidora quan he plantejat la tasca per tal que m'interessés allò que havien escrit els alumnes, i després els he llegit amb una llibreta de notes al costat per apuntar allò que m'agrada o em crida l'atenció. No em refereixo a recull de disbarats estil "les forces productives són generalment homosexuals (després d'haver dissertat sobre ambdós temes en una mateixa classe). O "cuando Pepinillos descubrió unos manuscitos de Sartre ..." (barreja de la llista de definicions de consciència del Pinillos, el tràfec de manuscrits de "Jean Pol Pârtre" a l'Écume des Jours, i el pour soi. Ni a "nadar en la ambulancia". Ni en els disbarats que es poden trobar en els repertoris de la xarxa, que feien dir fa anys al malaguanyat Félix de Azúa, comentant una de les enèsimes reformes educatives: "quizás un día lamentemos que los escolares pierdan su descomunal talento para mostrar el lado ridículo de la vida y la trivialidad de nuestros conocimientos". Em refereixo, en canvi, a l'ús d'eines estil avaluació figuroanalògica, frases incompletes, metàfores, analogies, dilemes, enigmes ...
L'única recompensa: acabar i repartir, tot sortejant el perill que el bon humor d'haver acabat encara sigui amenaçat per les odioses preguntes (que resssusciten tots els dubtes que se t'encaparraven durant la correcció):- Però, això, entrava?- Jo he posat el que deia el llibre de text!- Sí, sí, però quina nota tinc?- Llavors, què volies que hi posessim?- X ha escrit el mateix que jo i a ell li has comptat mig punt!- T'has equivocat en la puntuació!...
Corregir:"Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar" (DIEC).Però a més:"Avisar qualcú de la dolentia o inconveniència dels seus actes, per tal que se n'esmeni" (DCVB).I també, per descomptat:"Infligir càstig correccional"(DCVB). I, en el fons:"Regir, comandar" (DCVB).
Aquesta nit he somniat que, malgrat estar jubilat, tenia una pila d'exàmens per corregir ...
marzo 08, 2016
0:30
8 de març. Mare nostra
» ‎ Orelles de burro

Mare meva, que no sé ni on ets,de qui només en tinc el nom…Mare nostra que esteu en el zelsigui santificat el vostre conyl’epidural, la llevadora,vingui a nosaltres el vostre critel vostre amor, la vostra força.Faci’s la vostra voluntat al nostre útersobre la terra.El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.I no permeteu que els fills de putaavortin l’amor, facin la guerra,ans deslliureu-nos d’ellspels segles dels segles,Vagina.Anem…
Dolors Miquel, 2006
font

Ja el vem mencionar fa temps, però repetirem el fragment de Mill:
N’hi ha molts que consideren com una ofensa contra ells qualsevol comportament que els desplau i que l'experimenten com un ultratge a llurs sentiments, com en el cas d’un fanàtic religiós, que quan fou acusat de menystenir els sentiments religiosos dels altres, respongué que són ells qui menystenen els sentiments religiosos d’ell tot persistint en llur culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona pel que fa a la seva pròpia opinió i el sentiment d’una altra que és ofesa pel fet que ella la mantingui com no n’hi ha entre el desig d’un lladre de robar una bossa i el desig del seu propietari legítim de quedar-se-la. I el gust d’una persona és una qüestió tan pròpia com la seva opinió o la seva bossa.(Sobre la llibertat, IV)
marzo 07, 2016
11:48
Olimpiada de filosofia de Catalunya 2016
» ‎ Orelles de burro

Sortosament per a mi, l'organització em van proposar de col·laborar en les taules de discussió de l'Olimpiada de filosofia de Catalunya. Va ser estimulant comprovar un cop més que l'ensenyament secundari és un lloc de creativitat, vitalitat, rigor i coneixement, tant per part del professorat com dels i de les alumnes. Teniu informació més completa sobre la magnífica edició d'enguany al blog de l'Olimpíada.
Aquest és el vídeo de la meva experiència. Conté algunes de les preguntes que l'alumnat participant va fer en les taules de discussió. Més abaix en teniu una llista ampliada. No són preguntes retòriques, són preguntes que es fan joves de setze i disset anys que acaben d'escriure una dissertació filosòfica sobre la bellesa:
A tots ens causa la mateixa sensació la bellesa?
T'agraden les coses perquè són belles o són belles perquè t'agraden?
Creus que hi ha una idea de bellesa com pensava Plató?
La contemplació de la bellesa ens serveix de refugi del món?
Per què el concepte de bellesa canvia tant depenent de l'època?
Com sorgeixen els cànons de bellesa?
Existeix la bellesa d'una acció? Si és així, ve definida per la utilitat de l'acció o per l'acció en sí mateixa?
Por qué somos las mujeres las principales esclavas de los cáones de belleza impuestos por la sociedad?
Qué criterios hay para medir la belleza?
Com serà la bellesa en el futur?
Bellesa, objectiva o subjectiva?
Cuánto habrá cambiado la belleza dentro de cien años?
Si segons els biòlegs la bellesa corporal està vinculada a la procreació per què canvia al llarg de la història?
Si nosaltres no existíssim hi hauria bellesa?
Tots veiem la bellesa igual?
La bellesa és una idealització de la realitat?
La tecnologia influeix en la bellesa?
Per què existeixen els ideals de bellesa?
Arribarà un moment on tot sigui bell?
Hi ha un ideal universal de bellesa?
Tot l'árt és bell?
Es pot viure sense bellesa?
És realment important la bellesa?
Se ha de universalizar la belleza?
Volem ser bells pet destacar o per encaixar?
Podemos prescindir de la belleza?
Puede la belleza percibirse mediante otro sentido diferente al de la vista?
Per què ens preocupa no complir els estereotips si sabem que són una manipulació de la societat?
Qui diu què és bell i què no?
Per què actualment donem tarnta importància a la bellesa?
Quin fet o què produeix el canvia en els estereotips de bellesa?
febrero 11, 2016
0:00
Keep calm
» ‎ Orelles de burro
febrero 02, 2016
17:16
Cafè filosòfic del Raval
» ‎ Orelles de burro

Seguim els cafefilo al Cafè de les Delícies. Aquest cop, el tretzè:

Sabem que l'anormalitat té un preu, però la normalitat també en té?

El proper, el 26 de febrer ....
febrero 01, 2016
11:55
Ètica del treball, encara vigent?
» ‎ Orelles de burro

L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, de Max Weber, una obra clàssica. Avui, en pensar el treball, l'imaginari segueix sent la persona treballadora, fidel, responsable, productiva, confiable, assenyada, que compleix el deure.
I topo amb aquest paràgraf de Bauman (del 2000!!):
"Repitámoslo: en su origen, la ética del trabajo fue el medio más efectivo para llenar las fábricas, hambrientas de mano de obra. Ahora, cuando esa mano de obra pasó a ser un obstáculo para aumentar la productividad, aquella ética todavía puede cumplir un papel. Esta vez sirve para lavar las manos y la consciencia de quienes permanecen dentro de los límites aceptados por la sociedad: para eximirlos de culpa por haber arrojado a la desocupación permanente a un gran número de sus conciudadanos. Las manos y la conciencia limpia se alcanzan, al mismo tiempo, condenando moralmente a los pobres y absolviendo a los demás."Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Gedisa, BCN. (p. 113)
enero 22, 2016
13:58
Mirall i bellesa
» ‎ Orelles de burro

La propera Olimpíada de Filosofia de Catalunya 2016 té com a tema La bellesa. En el seu blog es van publicant idees i suggeriments. L'orelles vol contribuir-hi amb una proposta d'activitat Filosofia/Plàstica/Anglès. Hem vist algunes Videes sobre el tema que partien de la bellesa de les persones, però que no semblaven posar-les en qüestió. Provem de fer una activitat que volem no només que ajudi a examinar el concepte críticament, sinó a incorporar les conclusions la pròpia vida.
La idea és de fa un parell d'anys i prové de la pàgina canadenca de bricolatge Dans le Lakehouse. És potser l'únic post de caire crític que conté.
Tasca:
Individual
1. Traduir el text:
AVÍS (precaució, compte ...)Els reflexos en aquest mirall poden estar distorsionats per idees sobre la bellesa socialment construïdes.
2. Reflexionar sobre: bellesa natural/bellesa convencional; bellesa/atractiu; pressió social respecte la presentació del propi cos; la síndrome de la mare de Blancaneus; l'ús de la ironia ....
3. Construir una enganxina com la de la idea original o una plantilla seguint les instruccions de la pàgina. Aplicar-la en el mirall propi i reflexionar. Fer-se una foto mirant el mirall de l'enganxina.

Col·lectiva
4. Posar en comú a classe les reflexions personals (només hi participa qui s'ha fet la selfie): Podem afirmar que hi ha una distorsió de la idea de bellesa? Per què si o perquè no?
5. Escampar l'enganxina pels miralls que es freqüenten. Als del Centre educatiu, pot fer-se redactant una proposta argumentada al Consell escolar o altre òrgan decisori i enganxar-les amb motiu del 8 de març.
enero 18, 2016
13:30
Millorar l'argumentació
» ‎ Orelles de burro

Al Congrès vaig fer apologia, com sempre, de Douglas Walton. Se'm va quedar per mencionar el seu Methods of argumentation. Dissortadament, no hi ha res de Walton publicat en català o castellà. Anem perdent posicions ...
13:21
Ofertes de treball
» ‎ Orelles de burro

A photo posted by Eva Serrats (@evaserrats) on Oct 18, 2015 at 7:49am PDT
enero 09, 2016
12:09
Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, i 4
» ‎ Orelles de burro

Coda

A més: Concert de piano sobre obres musicals de Nietzsche. Exquisit, encara que el zel del conserge deixés fora una part dels assistents.

Representació esforçada de l’Hiparxiologi. La solemnitat cerimoniosa de l’escriptura convé a la representació.

Totes les facultats, tots els grups i associacions, tots els nivells educatius. I vi, i cava, i l’autor de A la flama del vi. I els dinars a La calma i a l’Agrícol, i les amistats als passadissos, i l’alberg, i l’hospitalitat d’en Pere ...
Vilafranca, capital cultural. Ja l’has fet teva. Només has pogut atendre un terç del Congrés. Assedegat encara. El proper, a Andorra.
enero 07, 2016
11:52
Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, 3
» ‎ Orelles de burro

Oscar Brenifier
El convidat estranger. Expectació. Oscar Brenifier és conegut per les seves obres, moltes traduïdes al català i al castellà, però la millor manera de copsar el missatge d’aquest filòsof pràctic és en persona. Conferència del matí: segueix el seu article “Els principis de la pràctica filosòfica” que pot trobar-se al seu lloc web. Pensar és com un art marcial. Consisteix a donar-se desafiaments. Cal aprendre la tècnica i confiar-s’hi, treballar la subjectivitat. Prendre l’altre no com algú en qui trobarem complaença, sinó com una oportunitat d’enfrontar-se a un mateix. Repetir els gestos, com si aprenguéssim karate: aprofundir, problematitzar, conceptualitzar seguint la lògica, no difuminar-la sobre cúmuls de paraules. No respectar les idees u opinions; respectar només l’activitat reflexiva; no témer l’altre, no amagar-se rere els mots. De seguida comença la interacció. Qui presencia o, fins i tot, té la sort de ser interrogat per aquest filòsof pràctic i ignora tot l’anterior pot concloure precipitadament que és un mal educat, perquè agafa es teves paules en serio, i això no et permet escapar al discurs ni fer broma o efectuar reparacions sobre el que has dit. Qui en canvi, entengui el joc, es trobarà amb un exercici, no necessàriament plaent ni necessàriament dolorós, però si intens, en el que es veurà pensar.

A la tarda, al taller, màxima experiència d’interacció. Algú ha assistit a alguna conferència d’un filòsof que hagi provocat tal diversitat de reaccions? Em tocava moderar i vaig preguntar-li quan de temps estava previst que durés el taller (alguns alumnes de Màster tenien pressa per retornar a Barcelona). Em respon: “- Quan vas a ballar, preguntes quan durarà el ball?”. Es tractava d’examinar enunciats que qui els proposava cregués que eren vertaders i cercar-ne els criteris de veritat. Només vam tenir temps, en les més de dues hores, d’examinar “Ara no estic somniant” i “Una tortuga no és un elefant”. Exigència de compromís amb el que es diu, fascinant joc del pensar. Retret: “- És que tu poses les regles”. Acceptació d’invertir el joc, de ser interrogat. Més de vuitanta filòsofs -alguns després de copioses libacions, tot cal dir-ho- sacsejats, sotragats, sorollats incansablement. Mestria en conduir una discussió col·lectiva, en controlar les intervencions impertinents. Diversió però no per la broma, sinó per sorpresa, per anar en serio, perquè efectivament ens veiem pensar. Al final, l’assistent que destacava per graciós, exclama, entre agressiu i sincer: ”Ara entenc per què van matar Sòcrates!”. Un mostra molt autèntica d’allò que ens deia el Nicies de Plató: “Si un es troba enfront d’ell en una discussió es veurà obligat, sigui quin sigui el motiu inicial de la trobada, a veure’s arrossegat per la trama inicial del diàleg, a donar compte d’ell mateix, del seu mode de vida actual i del que ha portat en el passat. I un cop hom ha caigut en això, Sòcrates no el deixarà fins que ho sospesi tot prou i bé” (Laques 187e-188a). Al matí ja s’havia anunciat que el que proposa Brenifier no te res a veure amb una pràctica terapèutica, no tranquil·litza ni pacifica, sinó que inquieta, obliga a filosofar. El presoner arrabassat a la força fora de la caverna ...
enero 05, 2016
11:18
Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, 2
» ‎ Orelles de burro

Àmbit 5.
Ensenyament de la Filosofia
Cal que el programa d’Història de la Filosofia a secundària inclogui autors del segle XX i XXI? Quins? Quins textos? Tema de la taula rodona de la que properament sortirà un document. Arendt sembla perfilar-se, encara que hi ha qui segueix assenyalant la dificultat de conjuminar la importància històrica de les obres amb l’existència de textos a l’abast. A Balears fa anys que van introduir aquesta pensadora ...
Bones prà
ctiques. Propostes detallades, moltes transmissibles, contrastades. Joana Subirats: detallat giny per millorar l’argumentació a través de l’apropiació i aplicació dels criteris d’avaluació per part dels alumnes. Síntesi assenyada de diverses propostes. Una bona pràctica que podeu trobar aqui.. Emília Olivé, que ens fa aterrar de l’especulació dels altres dies a l’entrevista filosòfica amb alumnes a través d’objectes, les capsetes filosòfiques; activitat voluntària de recull d’objectes sobre la “filosofia i jo”, que respongui al final de curs a “què us voleu endur de la filosofia?”. Objectes, mots, retalls de diari. Tria que potser marca l’inici d’una identitat filosòfica que comença per la forma de la capseta transparent: rodona o quadrada? Capsetes que es presenten a la professora i s’expliquen.

Xavier Valls explica un altre desplegament de la subjectitivat adolescent en el diari filosòfic personal, que escriu tan profe com alumnes, durant tot el curs. Es recullen un cop al trimestre i observa, com a garantia que es van fent. No cal dur-los a classe. Una de les poques coses de les que els pares i mares expressen opinió positiva és positiu. Incorporació de la filosofia a la vida. Què volem més? Tant l’Emília com en Xavier n’ofereixen exemplars que han aconseguit que els alumnes els deixessin. Fascinació.
Yolanda Navarro, esplèndida i mil·limetrada exposició. Fer servir la fotofilosofia com a eina per a la recepció i integració en el centre dels alumnes de la USEE. “Parelles filosòfiques” entre alumnes de primer de BTX i de la USEE: Construir una fotofilosofia i cercar respostes. Acte especial per Sant Jordi: repartiments dels diplomes a les millors fotofilosofies. Cada diploma amb la foto de la parella filosófica és recollit conjuntament pels dos membres.
Jordi Beltran proposa de dedicar els esforços en l’ensenyament de l’apartat de lògica a la construcció de contraexemples en llenguatge natural i de tractament de les fal·làcies més adient a la teorització actual, que les tracta com a esquemes argumentals rebatibles que poden ser fal·laços o no. Debat pendent sobre si menysprea injustament la lògica formal.
Montse Palou: Com sempre, tota raó emocionada. El professorat és un agent de canvi (Giroux, Peter MacLaren). La filosofia com a compromís. Es tracta de subvertir l’anòmia i la manca d’integració de l’alumnat d’origen estranger (moltes i molts no sabenque són immigrants) social i emocionalment. A través de mitjans de la cultura popular: vídeo, fotografia amb mòbil. En brinda diversos exemples, com el video “Jo per la pau, què faria”.
Ambròs Domingo: condensa una intervenció més llarga, que ens agradaria conèixer completa. Per tal que quedialguna cosa de filosofia en el nostre alumnat de secundària, hem de modificar la tendència a exposar un seguit de solucions a problemes filosòfics, el que s’ha de fer és, abans de res, que entenguin per què un problema filosòfic determinat és un problema. Després, passar a examinar les diverses solucions. Il·lustra la seva exposició amb un exemple sobre el problema de la realitat: Allò que veiem és allò que és? La proposta comporta una conseqüència dins del debat de la inclusió d’autors del segle XX: Quedaria estrany que es donessin les solucions del segle XX si no es discuteixen abans les solucions donades anteriorment ...
Xavier Serra, incansable propagandista, presenta el primer número de la revista digital Filosofia ara.

Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Cambria; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-ansi-language:ES-TRAD;}
I a l’altra taula, més bones pràctiques i anàlisi de la situació de les matèries de filosofia i les activitats del professorat en l’espai -grups territorials- i el temps –darreres mobilitzacions.
enero 03, 2016
10:35
IV Congrés català de filosofia 2. Crònica personal 1
» ‎ Orelles de burro

Vilafranca del Penedès. Capital cultural 2015. Aparques en una zona de naus industrials, i t’adones que gairebé totes són bodegues. Capital del vi!, elixir que en formes vàries anirà puntuant generosament tots els actes dels propers dies.

L’entrada a la seu del Congrés costa de descobrir. Només ho anuncia un petit pòster en una porta vidriada i una escala solitària. És que fas tard .... Tanmateix, a dalt ja ha començat a bullir l’olla. Secretariat jove i becaris amb ganes de fer-ho bé. Esplèndida selecció de llibres de filosofia en català, alguns difícils de trobar, gràcies a la llibreria autòctona l’Odissea. Programa. La curiositat, les amistats, els interessos, l’atzar i els horaris et faran serpentejar tot configurant un itinerari les fites del qual has d’explicar.
Calidoscopi
Calidoscopi d’intervencions, amb llampades que resten a la memòria: les fotos contrastades de Zambrano i Ferrater Móra quan s’exiliaren i quan retornaren. La seva correspondència: “escrivim sobre el mateix que Heidegger, però a nossltres no ens llegeix ningú”. La doctoranda colombiana que, de passada, explica que va consultar Mario Bunge sobre un possible tema i aquest, sense dubtar, li va aconsellar: “Ferrater Mòra”. Una ordenada exposició del pensament de Trias, recomanable si no es coneix el filòsof de Ciudad sobre ciudad. La troupe de la UAB sobre l’estètica gustatòria: violoncels, performance, ganes d’obrir un camp de reflexió.
Els savis Cuscó, Serra, Roviró, que dónen llum a Llorens i Barba. Brillants investigadors blasmats entre els estudiosos d’arreu l’Estat de manca d’ambició perquè es dediquen al que en la historiografia “española” només és un capitulet annex que agrupa sota el títol “Filosofia catalana” tots els autors, com si fossin d’una sola escola. “A Catalunya tenim la cultura espanyola i la civilització francesa” (Balmes). Ciència catalana de Pujols front Ciencia española de Menéndez Pelayo.

Garcia Carpintero i Birulés, tan diferents, i tan mestres, l’un i l’altra. Garcia Carpintero, tot desplegant enlluernadorament les eines del filòsof analític, depassa l’etiqueta i disserta sobre estètica amb el vell tema platònic de poesia i coneixement, encara que les seves referències son films o novel·les d’ara mateix. Anuncia un llibre sobre això el 2016. Birulés, construint sobre Kosselleck, Wierkova i Arendt per tal de pensar el present, tot i que, com recorda citant Zambrano, “sobre el presente no hay que exagerar, entre otras cosas porque debemos vivirlo”.
diciembre 29, 2015
10:11
Premonicions? Desitjos 2016?
» ‎ Orelles de burro
diciembre 25, 2015
10:09
Bones festes i millor 2016!
» ‎ Orelles de burro
diciembre 22, 2015
23:32
Nadal
» ‎ Orelles de burro
diciembre 18, 2015
12:31
IV Congrés català de filosofia, 1
» ‎ Orelles de burro
BALANÇ DE CONGRÉS A CONGRÉS
El 2007, acabava la meva ponència La Secundària, un lloc de la filosofia catalana en el primer Congrés català de filosofia:
font
“La nostra proposta també té un aspecte pràctic i organitzatiu: fer d’aquest I Congrés català de filosofia el punt de partida d’una més estreta col·laboració entre secundària i universitat. Suggerim per exemple, la creació de currículums universitaris de didàctica de la filosofia en el sentit exposat, vinculades a l’ensenyament secundari. La promoció d’associacions professionals com la SCF fortes que puguin vertebrar a professió. La creació de revistes o de seccions de revistes existents dedicades a didàctica que no estiguin segrestades pels filòsofs de l’educació. Combatre també la dinàmica perversa de canvis en cascada cada vegada que canvia el govern central. Prendre la representació catalana davant associacions d’altres països, estatals o internacionals, atès que en aquest moments no podem participar d’Eurosophia o ni en consultes del MEC més que a través la SEPFI. Reconeixement per part de tota la comunitat de la tasca que compleixen grups dispersos de professors.
Al nostre entendre tot això ha d’orientar els esforços que realitzen no només centenars de professores i professors de filosofia als centres catalans de secundària, sinó tota la comunitat filosòfica catalana.”
Actes del primer congrés català de filosofia (àmbit 13)
A data del quart Congrés celebrat a Vilafranca del Penedès, podem fer balanç sobre l’assoliment d’aquelles fites:
- El màster ha impulsat una elaboració de currículums de didàctica, tot i que encara cal aprofundir-los i contrastar-los.
- En els congressos posteriors es va crear un àmbit nou sobre ensenyament i didàctica de la filosofia, que ha ocupat en el IV un terç de les sessions.
- La presència de la SCF ha augmentat entre el professorat de secundària, encara que pot fer-ho més. S’ha fet més estreta i coordinada l’acció entre Adhoc la SCF. La creació del Grup de Didàctica de la filosofia dins el si de la SCF ha permès articular molts esforços per a la millora de l’ensenyament de la filosofia.
- S’ha anunciat en el congrés l’aparició d’una revista digital Filosofia, ara.
- En l’estira-i-arronsa de l’aplicació de la Llei Wert, es detecta una voluntat per part del Departament de mantenir els currículums i la posició de les matèries al batxillerat. El decret d’implantació de l’ESO manté el vessant filosòfic de l’alternativa a la Religió i el programa de la filosofia optativa a quart d’oferta obligatòria als centres de tres o més línies. Adhoc, secundada especialment per la SCF i la facultat de filosofia de la UB, ha mantingut una pressió constant sobre el Departament facilitada també per la consecució d’una resolució unànime del Parlament el 2013 sobre l’ètica i la història de la filosofia i la filosofia comunes al batxillerat .
- La creació de la Red española de filosofia el 2012, amb una estructura descentralitzada, ha permès una major circulació d’informació i coordinació de les accions que ha facilitat la influència tant en el MEC com en el Departament.
- S’ha divulgat en jornades reivindicatives, a través del congrés i el CREAIF la tasca dels diversos grups territorials (Jornades de Filosofia de Girona, Jornada de la Catalunya Central, Trobades de Lleida., propiciant una major coordinació.
- Les Relacions amb les universitats i el GDF son fluides i d’ajut i col·laboració mutus, especialment amb la facultat de filosofia de la UB.
- A això caldrà afegir la creació i consolidació de recursos digitals com el CREAIF, o el grup digital Filolist i d’altres recursos com la Mostra de Fotofilosofia, que ha assolit nou edicions, així com la segona edició de l’Olimpiada Filosòfica de Catalunya.
font
En fi, com es pot veure, gran part de les fites estan assolides. Es tracta de mantenir-les, perquè hem après que són fràgils. Fràgils perquè les matèries de filosofia s’han convertit en arma política. Fràgils perquè som un col·lectiu relativament petit –uns 800 professors i professores entre pública i privada- sobre 35.000. Fràgils perquè el recanvi de les persones que ja ens toca marxar és molt lent. Fràgils perquè les persones actives són poques. Fràgils perquè és molt forta la idea que en l’educació hi ha continguts més necessaris que els provinents de les humanitats i, en especial, de la filosofia. Fràgils perquè la moda d’origen televisiu s’esgota quan desapareix la sèrie de referència.
diciembre 13, 2015
14:23
Mostra de Fotofilosofia 2015
» ‎ Orelles de burro

Vers la desena convocatòria from jbeltran

Aquestes han estat les fotofilosofies que he seleccionat per comentar en l'acte final de la Mostra.La 3 i la 4 em serveixen per resumir allò que no s'ha de fer.3: el got mig ple i mig buit: a banda de ser una pregunta tòpica -que potser es justifica perquè l'alumne l'acaba de descobrir-, no és pròpiament una bona pregunta, a no ser que es reformuli, com han fet altres alumnes: "Perquè sempre el veiem mig ple?". Però el problema fonamental és que qui l'ha presentada ni s'ha molestat en fer una foto, sinó que l'ha copiada. Recordem que qui copia sense citar la font s'atribueix el mèrit o el treball d'un altre, enganya sobre qui realment és i competeix en desigualtat.4: Una molt bona foto, una noia encaparrada per una pregunta. Però aquesta pregunta resulta que no és original. El cercador ens en dóna 53000 resultats. Caldria haver donat indicis que no era una pregunta de l'autora, per exemple: "Per què em fa pensar el llegir "Si em pego i em faig mal, sóc fort o dèbil?"".La resta, una meravella, com altres anys. Triades, entre moltes meravelles, per tal de destacar:La varietat de temes: La vida, la llibertat, l'escollir, la identitat, l'amistat, la realitat, el desig, la finitud, el subjecte i l'objecte d'amor, el límit, la mort, el temps, les entitats, els animals, la felicitat, la democràcia, la justícia, la filosofia, el determinisme, l'existència ...La diversitat en les formes de preguntar:Per què? És millor? Podríem? En quin moment? És el mateix si? A qui? Com sabem que? Faríes? Podem estar segurs? Només? Com pot ser? Què significa vertaderament? ...Les fotografies:Cada vegada més personals, més cuidades, oblidant tant la retòrica fotoperiodística com la dels acudits de les xarxes socials i construint una nova retòrica que podem anomenar fotofilosòfica.Les fotofilosofies en conjunt:Per què demostren una altra vegada que les pomposament anomenades "grans preguntes" o "preguntes radicals" o "preguntes profundes" s'imbriquen en l'existència dels i de les adolescents del segle XXI i per això mateix, en fan pensar.
diciembre 11, 2015
9:46
Raó i fe
» ‎ Orelles de burro
"Toda aserción contraria a la verdad de la fe revelada es completamente falsa, porque la verdad jamás se opuso a la verdad"
V Concili Laterà (1512-1517), citat a Aeterni Patris (1879), nota 14.
Lleó XIII, el papa que el 1881 va proclamar la Moreneta patrona de Catalunya, va recomanar en aquesta encíclica una revifalla de la filosofia tomista per tal de donar suport a la doctrina catòlica.Deure:
1. Distingir premisses i conclusió
2. Determinar les premisses implícites
3. Examinar la veritat o falsedat de les premisses
4. Examinar la suficiència del suport a la conclusió
5. Sociologia de la filosofia: influència d'aquesta ordre del cap de l'Esglèsia romana en els programes de i el professorat filosofia.
noviembre 25, 2015
0:26
Dia contra la violència vers les dones
» ‎ Orelles de burro

font

Vegeu més aqui.
noviembre 15, 2015
0:32
A la bona gent de París, i de Beirut
» ‎ Orelles de burro

Barbara la cantava el 1964.
Fa poc l'he tornada a sentir, molt ben dita per Cecile Maclorin Salvant.
Ara l'entenc millor.
Le mal de vivreÇa ne prévient pas quand ça arrive,
Ça vient de loin,
Ça c'est promené de rive en rive,
La gueule en coin,
Et puis un matin au réveil,
C'est presque rien,
Mais c'est là, ca vous ensommeille,
Au creux des reins
Le mal de vivre,
Le mal de vivre
Qu'il faut bien vivre
Vaille que vivre,
On peut le mettre en bandoulière,
Ou comme un bijou à la main,
Comme une fleur en boutonnière,
Ou juste à la pointe du sein,
C'est pas forcément la misère,
C'est pas Valmi, c'est pas Verdun,
Mais c'est des larmes aux paupières,
Au jour qui meurt, au jour qui vient,
Le mal de vivre,
Le mal de vivre
Qu'il faut bien vivre
Vaille que vivre,
Qu'on soit de Rome ou d'Amérique,
Qu'on soit de Londres ou de Péin,
Qu'on soit d'Egypte ou bien d'Afrique,
Ou de la porte Saint Martin,
On fait tous la même pri&egrav;re,
On fait tous le même chemin,
Qu'il est long lorsqu'il faut le faire,
Avec son mal au creux des reins
Ils on beau vouloir nous comprendre,
Ceux qui nous viennent les mains nues,
Nous ne voulons plus les entendre,
On ne peut pas, on n'en peut plus,
Et tous seuls dans le silence,
D'une nuit qui n'en finit plus,
Voilà que soudain on y pense,
A ceux qui n'en sont pas revenus,
Du mal de vivre,
Leur mal de vivre
Qu'ils devaient vivre
Vaille que vivre,
Et sans prévenir, ca arrive,
Ça vient de loin,
Ça c'est promené de rive en rive,
Le rire en coin,
Et puis un matin, au réveil,
C'est presque rien,
Mais c'est là, ça vous émerveille,
Au creux des reins,
La joie de vivre,
La joie de vivre,
Oh, viens la vivre,
Ta joie de vivre...
(Barbara/Barbara, Éditions Tutti)
octubre 15, 2015
12:05
Imatges en l'ensenyament de la filosofia
» ‎ Orelles de burro

Visual & Philosophical Pedagogy from Robert Farrow

És un resum molt equilibrat sobre l'ús d'imatges en l'ensenyament de la filosofia, que també considera la justificació i respon les objeccions. Conté links i exemples molt bons, entre d'altres del nostre Genís Carreras, que repeteix en el Barcelona Pensa 2015.
octubre 14, 2015
13:17
Honor al professorat II
» ‎ Orelles de burro

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/la-filosofia-esta-en-crisi/audio/896039/#.Vh45DAElUms.blogger

Skip to page: 1 2 3 4 5 6 ... 11

← No només filo SAPERE AUDERE →