El sol s'havia post, però havia deixat petjades al cel. Era l'hora de seure als porxos a la vora de la carretera. Era l'hora d'escoltar i parlar. Havien estat eines sense llengua, sense orelles i sense ulls tot el dia. Mules i altres bèsties havien ocupat les seves pells. Però ara, el sol i el capatàs havien marxat, així que les pells van esdevenir poderoses i humanes. Van esdevenir senyors dels sons i de les coses menors. Es posaven nacions senceres a la boca. Estaven disposats a jutjar. Their Eyes Were Watching God (1937), de Zora Neale Hurston (1891-1960) és una novel·la d'aquelles que es presenten com una raresa un cop de tant en tant. A la vegada, però, és un exemple clar i diàfan, en tota la seva profunditat i tot el seu dolor, de com la veu de les dones no s'ha de construir al llarg de la història: ja hi era allà des del principi, amatent, esperant per ser escoltada. La seva autora va pertànyer a la Renaixença de Harlem dels anys 20 però, potser per prioritzar el punt de vista femení en la seva obra, va quedar en un lloc marginal, qualificada de lectura menor, i la crítica acadèmica no la va redescobrir fins ben bé als anys 70 i 80, quan gent com Alice Walker o Toni Morrison van posar sobre la taula el fet que l'opressió racial, per a les dones, és doble: afecta la raça i el gènere. La novel·la explica la història de Jeanie Crawford i la seva lluita per la llibertat i per fer valer la seva veu, la majoria de vegades en contra dels dictats i les convencions socials. El fantasma del passat de l'esclavitud i la por pel seu futur aboca la seva àvia a casar-la amb un propietari ric a l'edat de només setze anys: rere el pretext d'assolir una seguretat material i econòmica, ella es troba atrapada en un destí que no ha escollit. Per això decideix escollir ella mateixa a qui estimar: la seva fuga amb el segon marit, Joe Starks, sembla satisfer-la al principi, però aviat se n'adona que no tot és com havia imaginat. Rere l'enamorament inicial, descobreix la hipocresia que implica la façana de respectabilitat, i el maltractament continuat que imposen els comportaments vistos com a socialment acceptables: la gelosia com a norma de la relació de parella; i la dona silent, en segon pla, que el marit exposa com a propietat o marca de classe o prestigi. Jeanie, però, és el personatge fort, la dona que no es calla la seva opinió, encara que moltes vegades quedi en resistència aparentment submissiva. En un moment de duresa extrema en el relat, aprofita que el seu marit està a les portes de la mort i que no es pot aixecar del llit per dir-li tot allò que ha estat callant durant ben bé uns vint anys. Al cap de mitja novel·la més o menys, la Jeanie viuda, prop dels quaranta anys, es troba en una situació de llibertat que no havia experimentat mai abans, i inicia la tercera relació amb Tea Cake, un home força més jove que ella, almenys per als criteris de l'època. Tanmateix, no queda gaire clar si aquest finalment serà l'heroi de la història que representarà la felicitat per a la protagonista o es convertirà, simplement, en el tercer opressor, i aquesta ambigüitat bàsica és un dels elements més interessants i intrigants de la història. Un altre dels seus grans atractius és la bellesa de la seva prosa, que barreja la narració dels fets amb imatges i metàfores d'una bellesa captivadora, que connecten la natura amb la subjectivitat del personatge principal de formes altament reveladores. D'altra banda, els moments de violència són molt durs i directes, sense concessions, i això fa de la novel·la una experiència agredolça com al vida mateixa: després de la riuada, les autoritats demanen als supervivents que enterrin els cossos dels blancs en caixes, i que cobreixin de fang els dels negres. Tot i que és una mica difícil de llegir perquè està en dialecte i hi surten molts personatges, és una lectura d'aquelles que es gaudeixen per la seva originalitat i bellesa intrínseques.
Sinopsi: Their Eyes Were Watching God narra la trajectòria vital de la protagonista a través de les seves successives relacions. Per la seva condició suposadament privilegiada i la seva llibertat personal, tota la seva vida ha estat objecte dels comentaris i judicis de la gent al seu voltant. Quan la novel·la arrenca, sembla que el seu últim amor l'ha abandonada, i la història es construeix en forma de flashback cap als seus orígens, que enllaçarà amb la situació present. Com es resoldrà aquesta és un dels grans misteris que perduren fins al final de l'obra. A més, la novel·la és un retrat social franc i lúcid de l'època de la segregació al sud dels Estats Units.
M'agrada: La seva originalitat i la seva manca de concessions.