Aquesta és una novel·la força interessant de Patricia Highsmith (1921-1995). Es va publicar l'any 1951 sota pseudònim i sota un altre títol, The Price of Salt. El motiu era força obvi: als Estats Units de l'època, la mentalitat conservadora i l'actitud generalitzada de desconeixement i rebuig de l'homosexualitat feien d'aquest tipus de relats poc més que pornografia o, en altres casos, històries de rerefons moralitzant amb finals tràgics o dissortats. Tanmateix, el públic estava preparat per a un tractament seriós del tema i d'aquí la bona acollida d'aquest llibre. Les dues protagonistes, Carol i Therese, viuen la seva relació amb tota la naturalitat que el seu entorn immediat els denega. Tanmateix, el cas del divorci de Carol provoca obstacles entre elles. Per la seva banda, Therese haurà de començar a valorar i decidir per ella mateixa, ja que aquesta també és la novel·la del creixement de Therese, el seu procés des de la seva adolescència, força perllongada en el temps, fins arribar finalment a la presa de decisions que comporta l'edat adulta. La novel·la és un pèl lenta i feixuga, com de vegades pot ser la forma de narrar de Patricia Highsmith. El que passa és que en la majoria de les seves novel·les aquesta lentitud en l'estil ve compensada pel suspens de les propostes, i en aquest cas no és precisament una novel·la de suspens. Sí que hi ha misteris oberts, per això: la incertesa de saber si les protagonistes aconseguiran veure un final feliç, i també un to i una atmosfera de novel·la negra clàssica, encara que el contingut no correspongui ben bé a aquest gènere. Al començament de la novel·la sense anar més lluny, Therese treballa de venedora a la secció de joguines d'uns grans magatzems, i l'atmosfera tanmateix és fosca i sòrdida: els sentiments i pensaments de la protagonista queden emmarcats entre trens de joguina que recorren circuits tancats que no arriben mai enlloc. Les nines que l'envolten són figures femenines inertes, amb els ulls vidriosos, amb les quals es mercadeja fàcilment i, segons sembla, fins a l'infinit. Així doncs, ens alleuja saber que les dues dones tenen un final feliç, o almenys la possibilitat de veure'n un (ja que el final tampoc no sembla clarament definitiu). A la vegada, la forma com la relació es presenta a ulls del lector és un pèl pertorbadora. És una relació desigual: Carol sembla dominar Therese només amb la seva voluntat. I en aquest sentit, els diàlegs, esparsos i sintètics, reflecteixen aquesta desigualtat en tot moment. Els silencis, les omissions i els assentiments implícits de vegades diuen més de la relació que no pas semblaria. De vegades l'intercanvi de béns materials, o el fet mateix de comprar, sembla mediatitzar la relació, com si Carol decidís utilitzar el seu estatus social per guanyar la desposseïda i desemparada Therese. De fet, té a veure amb el personatge de Carol mateix: la possessió és la seva forma de ser en el món, per més que ella no ho articuli conscientment, però s'acaba fent palès encara que sigui inconscientment quan reclama la seva filla com a possessió. Tanmateix Carol no és una dona mesquina, perquè precisament la tragèdia implícita d'aquesta història de final feliç és que, per obtenir la felicitat, la renúncia serà duríssima. A la vegada, les imatges sobre les quals es basteix la història són força evocadores i suggestives: la majoria de vegades el significat va associat a un objecte personal, l'aparició del qual es repeteix al llarg de la trama. De la mateixa forma, a ulls de Therese, les relacions amb el seu promès i amb Carol es presenten com a possibilitats de dos viatges diferents. La relació heterosexual li proposa el viatge a Europa, de tall clàssic, de vella escola, d'infants consentits que juguen a ser artistes o bohemis. D'altra banda, el que li proposa Carol és el viatge iniciàtic per excel·lència de la novel·la americana: el de la carretera i la gran Amèrica.Sinopsi: Una trobada casual entre les dues protagonistes provoca un gir radical en la vida de Therese. Quan s'enamora de Carol, trenca la relació amb el seu promès i emprèn un viatge amb ella a través dels Estats Units.
M'agrada: La forma com la novel·la està escrita, recreant-se en els detalls i donant molt de relleu a tots els personatges, incloent-hi els més secundaris.
No m'agrada: En determinats moments el ritme es fa una mica lent.