Em dic Sherlock Holmes. Em dedico a saber el que la resta de gent no sap. Aquest és el tercer volum de la sèrie de Sherlock Holmes i, després de les dues primeres novel·les, aquest consta tan sols de dotze relats, que van aparèixer periòdicament a l'Strand Magazine entre 1891 i 1892. La cronologia dels relats, però, es pot fer una mica confusa, ja que Watson reprèn la narració des d'on l'havia deixat a El signe dels quatre, és a dir, després del seu casament amb Mary Morstan, però a la vegada en alguns relats també retorna a l'època anterior al seu casament, al temps de solter amb Holmes a Baker Street. Segons Watson mateix, el volum és una selecció de casos d'entre 1882 i 1890, i això ens deixa prou marge per especular. Normalment el canvi s'especifica, però no sempre, i per això queda en mans dels lectors esbrinar una cronologia no sempre lineal. Hi ha moments en què Watson se suposa solter pel costum, més que freqüent, d'esmorzar amb Holmes a Baker Street, però més enllà d'això, altres fans més entregats que jo s'han dedicat a esclarir una cronologia precisa. En comparació amb les dues primeres novel·les, he de dir que Les aventures de Sherlock Holmes passa molt bé perquè consta de relats curts. La majoria de casos queden resolts per Holmes abans que els lectors (i Watson) puguem parpellejar. Com en el joc de mans d'un prestidigitador prodigiós, de vegades és millor relaxar-se i gaudir de l'espectacle que començar a preguntar-se com ho ha fet. I en aquest sentit el ritme es fa molt àgil en tot moment. La part més curiosa de tot plegat és l'estranya doble vida que Watson inicia entre la seva rutina ordinària, amb la seva feina com a metge en una consulta i el seu matrimoni, i d'altra banda, el seguit d'aventures en què Holmes l'acaba implicant. Al final, el fil que uneix les dues branques d'activitat és tan tènue que un dia, mentre llegia aquest volum, vaig tenir una pensada que vaig provar d'apartar de la meva ment però que des de llavors m'ha seguit pertorbant força: que Sherlock Holmes no sigui res més que el producte de la imaginació del doctor Watson, el metge que escriu narracions en primera persona sobre crims i misteris per dissipar aquell ennui tan típic de les classes acomodades europees del tombant de segle vint. I per què no, si els introvertits tendeixen a ser fantasiosos per naturalesa? En contra de la teoria hi ha la magnitud de les aventures proposades, que tot sovint el fan viatjar al camp, passar nits en blanc fora de casa i, és clar, visitar Holmes a Baker Street a totes hores. L'argument a favor és una mica més feble, però potser el fet que la intel·ligència i els inesgotables recursos de Holmes són massa bons per a ser veritat. A la vegada, la majoria de relats continuen oferint un espectre força ampli de la societat victoriana de finals del segle dinou: moltes vegades giren al voltant de patriarques abusius que posen en perill la damisel·la en qüestió, organitzacions secretes que tenen formes estranyes de ramificar-se i operar a l'ombra, i que mai escapen del coneixement de Holmes, i també alguna que altra aventura de turisme social. En aquest sentit, el retrat del criminal també varia lleugerament: també trobarem el criminal descrit en termes monstruosos, però aquí la criminalitat té formes d'ascendir en l'escala social, i veurem com els criminals més acomodats tendeixen a ser també els d'intel·ligència i recursos més sofisticats.
Continguts: Les aventures de Sherlock Holmes conté dotze relats: "Escàndol a Bohèmia", en què Irene Adler és més ràpida que Holmes i li guanya la partida; "La lliga dels pèl-rojos", en què es demostra que els pèl-rojos dominaran el món; "Un cas d'identitat", en què Holmes treu l'entrellat d'un engany força sinistre, i literalment fa fugir el malfactor per cames; "El misteri de la vall de Boscombe", en què Holmes i Watson deixen Londres per anar al camp per primera vegada; "Les cinc llavors de taronja", en què Watson es posa metatextual i explica com selecciona quins casos escriure i com descarta els que no arriben a les pàgines de l'Strand, i d'altra banda entra en joc l'orgull personal de Holmes; "L'home del llavi tort", en què Watson fa una excursió al fumador d'opi i el misteri gira al voltant d'una peculiar aventura de turisme social; "El carboncle blau", que és l'episodi especial de Nadal de Sherlock Holmes; "La banda de llunes", en què Watson trenca la cronologia de la saga i torna als temps de solter a Baker Street, i Holmes ens alerta de la perillositat de la professió mèdica quan s'hi creuen intencions criminals; "El polze de l'enginyer", en què és Watson qui proposa el cas per començar i l'ombra d'Edgar Allan Poe acaba planant sobre el conjunt; "L'aristòcrata solter", en què Watson inicia Holmes en la lectura de la premsa del cor; "La diadema de berils", en què el cas fa un gir inesperat a última hora i Holmes va una passa per endavant en tot moment; i "El misteri de Copper Beeches", en què Holmes ataca les habilitats de Watson per l'escriptura i, quasi com de passada, caracteritza la vella Anglaterra rural com un sinistre niu de criminalitat encoberta.
M'agrada: Conté alguns dels casos més emblemàtics i originals, i fa de més bon llegir que les dues primeres novel·les.