Raó: Diferència entre les revisions
| Línia 3: | Línia 3: | ||
La '''raó''' és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i [[lògica]] al [[pensament]] per obtenir [[judici]]s, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències. | La '''raó''' és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i [[lògica]] al [[pensament]] per obtenir [[judici]]s, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències. | ||
| − | La paraula "raó" (''ratio'' en | + | La paraula "raó" (''ratio'' en llatí) és una traducció del grec "logos" que volia dir alhora pensament, raó i [[paraula]], cosa que mostra fins a quin punt el [[llenguatge]] i el pensament estan lligats en l'ésser humà. |
El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els [[símbol]]s, coses que no tenen els [[animal]]s, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta. | El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els [[símbol]]s, coses que no tenen els [[animal]]s, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta. | ||
Revisió de 00:46, 21 juny 2007
Capacitat de comprensió de la realitat.
La raó és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i lògica al pensament per obtenir judicis, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.
La paraula "raó" (ratio en llatí) és una traducció del grec "logos" que volia dir alhora pensament, raó i paraula, cosa que mostra fins a quin punt el llenguatge i el pensament estan lligats en l'ésser humà.
El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els símbols, coses que no tenen els animals, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.
En la literatura, sovint s'oposa raó al sentiment, a l'emoció i es diu que la raó està representada pel deure, pel cervell i en canvi el sentiment pel desig, el cor.
El Renaixement i, sobretot la Il·lustració, són les èpoques on s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la ciència i un qüestionament de la religió.
La raó és estudiada per la psicologia i la filosofia (sobretot la branca de l'epistemologia).
Un altre significat de raó, sense relació amb la facultat de pensar, és la divisió o fracció en matemàtiques.
ar:عقل (فلسفة) da:Ræsonnere de:Vernunft el:Λογική en:Reason eo:Racio es:Razón (filosofía) fi:Järki fr:Raison ia:Ration it:Ragione ja:理性 ko:이성 nl:Rede pl:Rozum pt:Razão ru:Разум simple:Reason sq:Arsyeja sr:Разум sv:Förnuft vi:Lý tính
