Raó: Diferència entre les revisions
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Capacitat de comprensió de la realitat | Capacitat de comprensió de la realitat | ||
| + | La '''raó''' és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i [[lògica]] al [[pensament]] per obtenir [[judici]]s, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències. | ||
| + | La paraula "raó" (''ratio'' en [[llatí]]) és una traducció del [[grec]] "logos" que volia dir alhora pensament, raó i [[paraula]], cosa que mostra fins a quin punt el [[llenguatge]] i el pensament estan lligats en l'ésser humà. | ||
| − | [[ | + | El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els [[símbol]]s, coses que no tenen els [[animal]]s, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta. |
| + | |||
| + | En la literatura, sovint s'oposa raó al [[sentiment]], a l'emoció i es diu que la raó està representada pel deure, pel [[cervell]] i en canvi el sentiment pel desig, el cor. | ||
| + | |||
| + | El [[Renaixement]] i, sobretot la [[Il·lustració]], són les èpoques on s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la [[ciència]] i un qüestionament de la [[religió]]. | ||
| + | |||
| + | La raó és estudiada per la [[psicologia]] i la [[filosofia]] (sobretot la branca de l'[[epistemologia]]). | ||
| + | |||
| + | Un altre significat de raó, sense relació amb la facultat de pensar, és la divisió o fracció en matemàtiques. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Conceptes:Filosofia|Raó]] | ||
| + | |||
| + | [[ar:عقل (فلسفة)]] | ||
| + | [[da:Ræsonnere]] | ||
| + | [[de:Vernunft]] | ||
| + | [[el:Λογική]] | ||
| + | [[en:Reason]] | ||
| + | [[eo:Racio]] | ||
| + | [[es:Razón (filosofía)]] | ||
| + | [[fi:Järki]] | ||
| + | [[fr:Raison]] | ||
| + | [[ia:Ration]] | ||
| + | [[it:Ragione]] | ||
| + | [[ja:理性]] | ||
| + | [[ko:이성]] | ||
| + | [[nl:Rede]] | ||
| + | [[pl:Rozum]] | ||
| + | [[pt:Razão]] | ||
| + | [[ru:Разум]] | ||
| + | [[simple:Reason]] | ||
| + | [[sq:Arsyeja]] | ||
| + | [[sr:Разум]] | ||
| + | [[sv:Förnuft]] | ||
| + | [[vi:Lý tính]] | ||
Revisió del 00:43, 21 juny 2007
Capacitat de comprensió de la realitat La raó és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i lògica al pensament per obtenir judicis, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.
La paraula "raó" (ratio en llatí) és una traducció del grec "logos" que volia dir alhora pensament, raó i paraula, cosa que mostra fins a quin punt el llenguatge i el pensament estan lligats en l'ésser humà.
El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els símbols, coses que no tenen els animals, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.
En la literatura, sovint s'oposa raó al sentiment, a l'emoció i es diu que la raó està representada pel deure, pel cervell i en canvi el sentiment pel desig, el cor.
El Renaixement i, sobretot la Il·lustració, són les èpoques on s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la ciència i un qüestionament de la religió.
La raó és estudiada per la psicologia i la filosofia (sobretot la branca de l'epistemologia).
Un altre significat de raó, sense relació amb la facultat de pensar, és la divisió o fracció en matemàtiques.
ar:عقل (فلسفة) da:Ræsonnere de:Vernunft el:Λογική en:Reason eo:Racio es:Razón (filosofía) fi:Järki fr:Raison ia:Ration it:Ragione ja:理性 ko:이성 nl:Rede pl:Rozum pt:Razão ru:Разум simple:Reason sq:Arsyeja sr:Разум sv:Förnuft vi:Lý tính
