Raó

Capacitat de comprensió de la realitat La raó és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i lògica al pensament per obtenir judicis, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.

La paraula "raó" (ratio en llatí) és una traducció del grec "logos" que volia dir alhora pensament, raó i paraula, cosa que mostra fins a quin punt el llenguatge i el pensament estan lligats en l'ésser humà.

El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els símbols, coses que no tenen els animals, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.

En la literatura, sovint s'oposa raó al sentiment, a l'emoció i es diu que la raó està representada pel deure, pel cervell i en canvi el sentiment pel desig, el cor.

El Renaixement i, sobretot la Il·lustració, són les èpoques on s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la ciència i un qüestionament de la religió.

La raó és estudiada per la psicologia i la filosofia (sobretot la branca de l'epistemologia).

Un altre significat de raó, sense relació amb la facultat de pensar, és la divisió o fracció en matemàtiques.