Pensament

De Wiki de Filosofia
La revisió el 00:50, 21 juny 2007 per 81.35.48.6 (Discussió)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell. En tant que activitat fonamental de l'ésser humà, és estudiat per diverses disciplines, entre les que destaquen la filosofia i la psicologia. L'objectiu bàsic del pensament és dotar de significat al món exterior i a un mateix, manipulant la informació. La intel·ligència és l'habilitat personal per pensar d'una manera més efectiva. Segons la concepció emprada, un pensament pot ser sinònim d'idea o l'acte de produir-la

Components del pensament

El pensament és una operació complexa que consta de diversos components. Els més reconeguts són els següents:

La percepció

En contra del racionalisme, que considerava els sentits enganyosos, es pensa que la percepció juga un paper fonamental proveint de dades el pensament. La percepció va més enllà de la simple sensació, és l'ordenació que fa el cervell del que li arriba mitjançant el món exterior a través de la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte o el gust. Per l'empirisme és la font fonamental del coneixement.

La memòria

La memòria permet emmagatzemar pensaments sota la forma de records i recuperar-los quan és necessari. És bàsica per a la supervivència i possibilita l'aprenentatge. La memòria condiciona en part la percepció, donant un significat o un altre a allò nou per encabir-ho dins el sistema general de pensament. S'acostuma a distingir entre memòria a curt termini i a llarg termini.

Consciència

És la sensació de ser un subjecte i d'estar despert per poder pensar. S'oposa a l'inconscient, postulat per Sigmund Freud. Intervé en el pensament com a centre ordenador de tots els altres components. Inclou la sensació de tenir un cos, d'ocupar un espai material.

Emocions

Per bé que la tradició ha oposat raó i emocions, és clar que aquestes influeixen a l'hora de formular un pensament. El sentiment s'emmagatzema junt al record i permet la transformació posterior d'aquest. Per això un record considerat positiu té més possibilitats de ser evocat. Quant més forta és una emoció, més afecta la concepció posterior, així un trauma pot bloquejar la percepció de determinades experiències

Tipus de pensament

Els pensaments es poden classificar segons els següent criteris bàsics:

  • conceptualització: l'objecte o esdeveniment rep un nom i un significat bàsic, és reconegut pel cervell (si hi ha hagut experiència prèvia) o incorporat al record
  • judici:s'afirma o nega alguna cosa referent a un fet, s'estructura en forma de proposició o frase
  • raonament: es troba la relació entre dues idees
  • lògic: la majoria de pensaments segueixen les regles de la lògica, excepte aquells que deliberadament cauen en l'absurd (usat com a font d'inspiració per trobar alternatives noves als problemes)
  • deductiu: va del general al particular, propi de la ciència
  • inductiu: fa una generalització a partir d'exemples, crea una norma
  • analitic: separa una situació en diferents elements
  • sintètic: es crea un conjunt amb significat propi que va més enllà de la suma de les parts
  • irracional: en principi tots els pensaments són racionals ja que provenen de la ment, però s'usa aquest terme per parlar d'aquells on predomina el subconscient

Llenguatge i pensament

La relació entre llenguatge i pensament és una de les qüestions per resoldre de les ciències cognitives. Els pensaments es comuniquen mitjançant el llenguatge i hi ha molts investigadors que afirmen que també es codifica mitjançant aquests, és a dir, que quan una persona pensa formula oracions en una llengua concreta de manera inconscient. Conèixer un objecte implica donar-li nom i les relacions jeràrquiques entre els judicis inclouen connectors lingüístics. El llenguatge permet l'abstracció, generalitzar més enllà de l'experiència del moment i possibilita pensaments superiors, allunyats dels animals.El generativisme intentava arribar a entendre les regles del llenguatge universal que vehicula el pensament més enllà (o abans) de cada idioma particular.

A més a més, segons la Hipòtesi de Sapir-Whorf, ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic. Com que cada persona té unes connotacions úniques per al seu lèxic, és impossible una transmissió completa del pensament. Ludwig Wittgenstein va afirmar que "els límits del meu llenguatge són els límits del meu món" fent referència a aquest fet.

Alguns neuròlegs s'oposen afirmant que si bé el pensament es transmet mitjançant el llenguatge, no es codifica amb aquest, ja que una neurona transmet impulsos elèctrics que són la substància del pensament i aquests impulsos no responen a cap codi cultural. A més el llenguatge és línial, mentre que sovint la percepció és global i simultània.ar:فكر de:Denken en:Thought eo:Pensaĵo es:Pensamiento (mente) et:Mõtlemine fi:Ajattelu gl:Pensamento he:חשיבה ia:Pensamento it:Pensiero ja:思考 lt:Mintis lv:Domāšana mk:Мисла nl:Denken pl:Myślenie pt:Pensamento ru:Мышление (психология) simple:Thought sq:Mendimi sr:Размишљање sv:Tänkande yi:טראכטן zh:思维