A les
Jornades sobre la situació de la Filosofia a Espanya que varen tenir lloc a Madrid els dies 4 i 5 de maig de 2012, es va redactar la Declaració que teniu a continuació i es va crear la
REF (Red Espanyola de Filosofia), a les quals l'AFIB s'hi adhereix.
DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA
Madrid, 5 de maig de 2012
La Conferència de Degans de les Facultats de Filosofia d'Espanya, l'Institut de Filosofia del CCHSCSIC i diverses associacions filosòfiques espanyoles que representen una gran part del professorat de les universitats i centres d'ensenyament secundari, hem efectuat durant els dies 4 i 5 de maig de 2012, en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, unes jornades de debat sobre La situació de la filosofía en el sistema educatiu espanyol. Com a conclusions d'aquestes jornades, hem adoptat els següents acords:
1. Considerem que una societat democràtica ha de comptar, entre altres requisits imprescindibles, amb un sistema públic d'educació que cobrisca totes les etapes formatives (infantil, primària, secundària i universitària), que proporcione una formació de qualitat i que siga accessible a totes les persones sense discriminació per raó de sexe, nacionalitat, classe social, etc.
2. Estimem que una societat democràtica ha de comptar també amb un sistema públic de recerca integrat per a les universitats i els centres de recerca especialitzats, dotat de recursos suficients en tots els àmbits científics, tecnològics i humanístics, i basat en el mèrit, la creativitat i la responsabilitat social dels investigadors.
3. Per tot això, rebutgem rotundament les dràstiques retallades pressupostàries que han aplicat el govern central i els autonòmics en els tres últims anys, i que només en 2012 superen el 20% en educació i el 25% en recerca. Així mateix, rebutgem el RD 14/2012, de 20 de abril (BOE de 21 de abril), de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu, perquè és un atac frontal contra un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar: el sistema públic espanyol d'educació i investigació.
4. Més concretament, totes aquestes retallades econòmiques i canvis legislatius estan posant en perill la qualitat i fins i tot la continuïtat de la docència i la recerca en Filosofia. Per això, ens veiem obligats a recordar a les administracions públiques que els estudis de Filosofia són un dels eixos fonamentals de la tradició cultural d'Occident, i que actualment les societats democràtiques més avançades solen reservar un lloc específic a aquests estudis en els seus diferents nivells educatius: instituts, universitats i centres de recerca.
5. La Filosofia és una part consubstancial de la civilització europea. A més, la tradició filosòfica europea s'ha estès per tot el món i ha entaulat un diàleg cada vegada més fecund amb altres tradicions filosòfiques i culturals. D'aquesta manera, la Filosofia ha esdevingut un patrimoni viu de tota la humanitat, per mitjà del qual poden comunicar-se tots els pobles de la Terra. Prova d'això és que l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix a la Filosofia un paper fonamental en la formació cívica i cultural dels ciutadans de tot el món. Per això, el 1995 va fer pública la Declaració de París a favor de la Filosofía i va editar l' informe Filosofia i democràcia al món, el 2005 va establir el Día Mundial de la Filosofia (que es commemora el tercer dijous del mes de novembre), y el 2007 va editar l'informe La Filosofia, una escola de llibertat.
6. La Filosofia és una "escola de llibertat" perquè educa els infants i els joves en l'exercici autònom i rigorós del pensament, els ensenya a reflexionar sobre el món i sobre si mateixos amb una mirada crítica, i els capacita per a dialogar racionalment amb els seus semblants, reconèixer la pluralitat dels diferents punts de vista i buscar l'entesa mútua en els diversos camps de l'experiència humana, d'acord amb criteris comuns, com ara els de la veritat, la justícia, la bellesa, etc. Per això, davant els conflictes i les incerteses d'una societat cada vegada més complexa i globalitzada, els estudis de Filosofia són un instrument fonamental per a la comprensió del món i la comunicació racional entre tots els éssers humans.
7. La Filosofia es pot practicar en diferents llocs i per diferents mitjans: la docència, la investigació, l'assessorament ètic, la mediació social, la gestió cultural, la creació artística i literària, etc. No obstant això, i en consonància amb les recomanacions de la UNESCO, considerem que els estudis
de Filosofia han de tenir un lloc específic en el sistema públic d'educació i investigació, perquè només d'aquesta manera se’n garanteix la transmissió generacional i la renovació permanent, i perquè tota persona té "dret a la Filosofia", és a dir, dret a rebre una formació especialitzada que li permeta accedir al patrimoni del pensament filosòfic i adquirir els coneixements necessaris per a l'exercici de la professió filosòfica.
8. La comunitat filosòfica espanyola està experimentant un canvi de cicle històric. Des dels anys de la transició democràtica, es va iniciar una època de creixent expansió, modernització i diversificació dels estudis de Filosofia a tots els nivells educatius. Aquesta època va estar protagonitzada per una brillant generació de professors, investigadors i escriptors que han situat la filosofia espanyola en peu d'igualtat amb les filosofies d'altres països del món. Aquesta internacionalització de la filosofia espanyola és una important contribució al patrimoni comú de la llengua espanyola com a vehicle privilegiat per a situar la nostra cultura en el lloc que li correspon en un món cada vegada més globalitzat. A això, cal afegir el meritori treball realitzat en les altres llengües oficials del nostre Estat. No obstant això, la generació que va fer la transició filosòfica ja s'ha jubilat, i el relleu generacional dels qui hem prosseguit la seua tasca està afectada per processos molt diversos que plantegen a la comunitat filosòfica espanyola nous desafiaments i també algunes dificultats: les successives reformes legislatives, l'anomenat procés de Bolonya, el nou paper de les agències d'avaluació en la carrera docent i investigadora, les dràstiques retallades pressupostàries en educació, universitats i recerca i, finalment, l'amenaça de reducció de centres, titulacions i matèries de Filosofia.
9. En aquest canvi de cicle històric, els assistents a les jornades de Madrid hem decidit unir les nostres forces –fins ara molt disperses– i posar en marxa un procés de vertebració de la comunitat filosòfica espanyola. A partir d'ara, ens constituirem com a Xarxa Espanyola de Filosofia (Red Española de Filosofía, REF), per a facilitar la cooperació entre totes les persones i organitzacions relacionades amb la professió filosòfica, i per a defensar aquesta professió davant les administracions públiques i la ciutadania espanyola. La REF comptarà amb un Consell de Coordinació en el qual tindran representació la Conferència de Degans de Filosofia, l'Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i les associacions filosòfiques del professorat universitari i d'ensenyament secundari. Els primers passos encomanats a aquest Consell de Coordinació són els següents:
a) Creació d'una web que servisca de mitjà de comunicació interna, arxiu documental i difusió pública de les activitats de la REF.
b) Constitució de tres comissions de treball, que representaran el professorat universitari i no universitari, i que elaboraran propostes concretes en tres camps diferents: A) El currículum de les matèries filosòfiques de l'ensenyament secundari. B) La renovació dels estudis de grau, màster i doctorat, que haurà d'incloure una major atenció a la didàctica específica de la Filosofia; i C) el perfeccionament dels procediments i criteris de valoració aplicats per les diferents agències d'avaluació estatals i autonòmiques. Aquestes propostes seran debatudes i consensuades en el si de la REF, per a la posterior presentació i negociació amb el Ministeri d'Educació, les comunitats autònomes i les agències avaluadores.
c) Preparació d'un Congrés de Filosofia d'àmbit estatal, obert als professors i investigadors de totes les àrees filosòfiques i de tots els nivells educatius, i obert també als professionals de la filosofia que desenvolupen la seua tasca fora de les institucions acadèmiques.
d) Suport a la difusió de dos importants informes editats per la UNESCO: Filosofia i democràcia al món (1995), i La Filosofia, una escola de llibertat (2007). El treball de l'edició espanyola d'aquests dos informes serà coordinat per la SEPFI.
10. Esperem que la posada en marxa de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) permeta crear un espai de comunicació entre tots els que estimem i practiquem la Filosofia en aquest Estat. Convidem totes les persones i organitzacions espanyoles relacionades amb la professió filosòfica, perquè participen en les activitats de la REF. I, finalment, ens comprometem a establir vincles de col·laboració amb altres xarxes filosòfiques nacionals i internacionals.
Entitats signants d’aquesta declaració
Conferencia de Decanos de las Facultades de Filosofía de España Instituto de Filosofía del CSIC (IFS, CCHS-CSIC) Asociación Andaluza de Filosofía (AAFi) Asociación de Estudiantes de Filosofía de la Región de Murcia (ASEFI) Asociación Española de Ética y Filosofía Política (AEEFP) Asociación de Filosofía Bajo Palabra (AFBP) Asociación de Filosofía Práctica de Cataluña (afpc) Asociación de Hispanismo Filosófico (AHF) Asociación Profesional de Filosofía (APF) Red Ibérica de Estudios Fichteanos (RIEF) Sociedad Académica de Filosofía (SAF) Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN) Sociedad Española de Fenomenología (SEFE) Sociedad Española de Filosofía Analítica (SEFA) Sociedad Española Leibniz para Estudios del Barroco y la Ilustración (SeL) Sociedad Española de Profesores de Filosofía (SEPFI) Sociedad de Filosofía de la Provincia de Alicante (SFPA) Sociedad de Filosofía de la Región de Murcia (SFRM) Sociedad Hispánica de Antropología Filosófica (SHAF) Sociedad de Lógica, Metodología y Filosofía de la Ciencia (SLMFC)
Les organitzacions relacionades amb la professió filosòfica que desitgen subscriure aquesta declaració i vincular-se a la Red Española de Filosofía (REF), poden fer-ho enviant un missatge amb les seues dades de contacte a: conferdecafilo@gmail.com
Traducció al català/valencià de Rafa Gomar.
7:29 
La recaptació gràcies al professorat i alumnat així com a les families ha estat de 141 euros venen nassos vermells i píndoles contra el dolor . La presidenta de la Fundació Amaranta Buendia acompayada de la doctora Chispas o Saioa va explicar la seva proposta de fer riure com a excel•lent mètode contra el dolor i les penes. La doctora sonrisa Chispas va protagonitzar tot just abans de fer un examen de mates de final de trimestre un espectacle per calmar l’angoixa, i l’estress pre-examens. Els nois i noies van riure i van gaudir una bona estona . Van fer un sorteig per col•laborar en regals de 10 euros per l’actuació dins la red d’hospitals que ells treballen per triar el doctor o doctora sonrisas que ells volguessin. Mitjançant un codi d’accès els nois o noies escollits podrán fer les donacions als nens i nenes que es troben ingressats.
