22357 temas (22165 sin leer) en 44 canales
Estimats alumnes de 2n de batxillerat: ja teniu a la vostra disposició (a la pestanya d’Història de la filosofia/documents) els exàmens de les darreres convocatòries de la sel·lectivitat, és a dir, juny i setembre de 2012. A la convocatòria de juny hi ha un examen de Plató… què esteu esperant?
Us recordo que els dies 20 i 21 de novembre hi haurà exàmens de Plató… no noteu com el terror s’apropia dels vostres membres i us impedeix realitzar cap altra activitat que no sigui llegir i comentar a Plató? Si no teniu aquesta sensació és que no esteu vius del tot, si més no, acadèmicament parlant.
Terrorificament vostre, el vostre professor d’Història de la Filosofia.
[youtube [www.youtube.com]
[youtube [www.youtube.com]
L’experimet de Milgram van ser una sèrie d’experiments de psicologia social portats a terme per Stanley Milgram, psicòleg de Yale i descrits en un article publicat el 1963. El seu llibre de 1974 Obedience to authority. An experimental view, s’intenta mesurar la disposició d’una persona per obeir les ordres d’una autoritat fins i tot quan aquestes puguin entrar en conflicte amb la consciència personal.
Els experiments van començar el 1967 després que Adolf Heichmann fos sentenciat a mort a Jerusalem per Crims contra la humanitat durant el règim nazi. La pregunta de Milgram era si podia ser que Eichmann i el milió de guàrdies còmplices en l’Holocaust, només seguissin ordres. Potser eren còmplices i no assassins?
Los aspectos legales y filosóficos de la obediencia son de enorme importancia, pero dicen muy poco sobre cómo la mayoría de la gente se comporta en situaciones concretas. Monté un simple experimento en la Universidad de Yale para probar cuánto dolor infligiría un ciudadano corriente a otra persona simplemente porque se lo pedían para un experimento científico. La férrea autoridad se impuso a los fuertes imperativos morales de los sujetos (participantes) de lastimar a otros y, con los gritos de las víctimas sonando en los oídos de los sujetos (participantes), la autoridad subyugaba con mayor frecuencia. La extrema buena voluntad de los adultos de aceptar casi cualquier requerimiento ordenado por la autoridad constituye el principal descubrimiento del estudio.
Stanley Milgram. The Perils of Obedience (Los peligros de la obediencia. 1974)Los aspectos legales y filosóficos de la obediencia son de enorme importancia, pero dicen muy poco sobre cómo la mayoría de la gente se comporta en situaciones concretas. Monté un simple experimento en la Universidad de Yale para probar cuánto dolor infligiría un ciudadano corriente a otra persona simplemente porque se lo pedían para un experimento científico. La férrea autoridad se impuso a los fuertes imperativos morales de los sujetos (participantes) de lastimar a otros y, con los gritos de las víctimas sonando en los oídos de los sujetos (participantes), la autoridad subyugaba con mayor frecuencia. La extrema buena voluntad de los adultos de aceptar casi cualquier requerimiento ordenado por la autoridad constituye el principal descubrimiento del estudio.
Stanley Milgram. The Perils of Obedience (Los peligros de la obediencia. 1974)
[youtube [www.youtube.com]
Aquesta pel·lícula es basa en la novel·la Caixa negra, de Mario Giordano, inspirada en l’experiment real dut a terme pel psicòleg Philip Zimbardo a la presó d’Stanford, Califòrnia, l’any 1971. Aquest experiment havia de durar dues setmanes i només amb sis dies es va haver de finalitzar. Es va agafar un grup d’estudiants, uns feien el paper de guàrdies, els altres de reclusos. En pocs dies, els guàrdies es van tornar sàdics i els reclusos, depressius i amb símptomes d’ansietat greus.
En aquesta pàgina podreu trobar fotos i dades de l’experiment real. És molt interessant llegir tots els passos de l’experiment per veure com van anar canviant els rols dels personatges i quines preguntes ètiques es generen a cada pas:
[www.prisonexp.org]
Preguntes pel debat:
[www.prisonexp.org]
Penso que naixem amb un instint moral, que mida que ens anem fent grans va creixent, això ens permet raonar ràpidament i de forma inconscient de si estem fent les coses bé o malament. La societat ens la que ens fa ser dolents, crec que solament som morals amb la gent que considerem del nostre grup, l’altra gent la considerem una ‘amenaça’ que ens pot prendre o fer perdre lo nostre. Això ho pensem així perquè ens hem fet egoistes, com més tenim més volem, per exemple, si veiem com a una dona al carrer li cau un bitllet de la butxaca crec que molts l’agafarien i se’l quedarien. Entre nosaltres ens hem fet dolents, si tenim un enemic i li volem fer mal, no solament li farem mal a ell, si no que també li farem mal als seus familiars i amics.
Penso que l’home no és un llop per al home, sinó que ha anat passant la vida i moltes generacions amb el mateix prejudici: l’home es dolent. I això ha fet que realment no ens coneguem tal i com som. I això ha fet que la gent sempre es penses que l’home es dolent, que cal controlar-lo i castigar-lo. En definitiva crec que l’home es capaç tant de fer actes solidaris com fer crueltats.
Sandra Alonso Fernández
4t ESO
[youtube [www.youtube.com]
Aquesta pel·lícula està basada en una novel·la amb el mateix nom. L’autor és Ken Kesey.
1.- Busca informació sobre l’autor. D’on va treure el material per escriure la novel·la?
2.- Creus que Mc Murphy estava boig o s’ho feia? Per què?
3.- Quin tipus de teràpia intenta fer la infermera Ratched? Com ho fa? Creus que funciona?
4.- Com definiries el personatge del “Gran jefe Indio”?
5.- Mc Murphy representa l’esperit rebel, aquell que fa el que vol en cada moment. Al entrar al psiquiàtric veiem la seva cara més amable, en quin sentit?
6.-Al final de la pel·lícula, Mc Murphy no pot ni parlar. Què li han fet? Investiga si encara es fa.
7.-Què és el que t’ha impressionat més sobre la pel·lícula? Per què?
►ARGUMENT◄
Per naturalesa, l’ésser humà no és res fins que, pel seu raonament, la seva educació, etc. aprén la diferència entre allò que està bé i allò que està malament; llavors, encara que fos fos bo, això vol dir que també podria ser dolent.
►OBJECCIONS I RÈPLIQUES A AQUESTES◄
(1.) L’ésser humà pot arribar a matar animals i/o persones, en cas de que fos criat completament apart de la societat i sense cap influència de altres humans (en aquest cas estariem parlant d’un home salvatge)
(1.)R: Sí, una persona pot arribar a matar animals o fins i tot altres persones, en cas de que no fos criada en la societat (per tant no ha sigut influènciada per altri de la seva espècie), en aquest cas, la persona en qüestió, segueix els seus instints i no pot arribar a raonar si allò que fa està bé o malament, ja que no ha desenvolupat aquesta habilitat.
A més, les persones que han rebut una disciplina i/o enseyança i han sigut influenciades per altres de la seva espècie, també poden arribar a matar animals (ja sigui en casos necessaris o per simple diversió) i fins i tot altres humans (en casos com guerres ideologistes o territorials).
(2.)Però, si l’home es criat en una societat amb altres de la seva espècie, serà bo; ja que haurà après a diferenciar entre el bé i el mal, llavors, per lògica, farà allò que li sembli que està bé i és correcte perquè pot raonar.
(2.)R: Clar, l’home pot ser bo si és criat i educat amb més de la seva espècie. Per aquesta mateixa raó, també pot ser dolent; ja que ha après a diferenciar entre el bé i el mal, i per tant, sab`r ser tant bo com dolent.
Això comporta que, si no fos influenciat per altres humans, no el podríem jutjar com a ”bo” o ”dolent”, per què en aquest cas no ha après a diferenciar el bé del mal i per tant no seria responsable dels seus actes.
►CONCLUSIÓ◄
L’home no és dolent per naturalesa, pero tampoc és bo. Fins al punt que rep una disciplina/ensenyament, uns hàbits, etc. per part de altres de la seva espècie. Llavors, arribat aquest punt, podem considerar-lo ”bo” però, contrariament, també el podem considerar ”dolent”:
-Considerarem ”bo” a tot aquell que faci allò que considerem correcte (segons el criteri de la nostra societat acord amb la nostra cultura i religió).
-Tanmateix considerarem ”dolent” a tot aquell que contradigui les lleis establertes a la nostra societat, o faci alguna cosa en contra de les nostres costums (en funció a la nostra cultura i/o religió).
Llavors, si seguim els enunciats anteriors, podem dir que podrem jutjar a una persona com a ”bona” o com a ”dolenta” quan aquesta ha sigut criada/educada segons els principis de la nostra societat.
Això vol dir que, per tant, no podem jutjar com a ”bona” o ”dolenta” a una persona criada en una societat diferent a la nostra (en quant a cultura, religió, etc.); o a una persona criada en llibertat a la natura, lliure d’influències humanes (per tant no té principis ha desenvolupat la capacitat de raonar; només fa cas al seu instint i no és responsable dels seus actes).
Jordi López Coll
4rt ESO A
Dilluns 29 oct | Contra el saqueig dels béns públics: Austeritat, igualtat, sostenibilitat Ernest Garcia, professor de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València |
Dilluns 5 nov | Valors oportuns i valors oportunistes en temps de crisiFerran Sáez, professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Ramon Llull |
Dilluns 12 nov | Viure millor amb menys, reflexions sobre ecologia i economia en temps de crisiMiquel Àngel Ballester, investigador |
Dilluns 19 nov | La crisi del realismeAntoni Defez, professor titular de Filosofia de la Facultat de Lletres, Universitat de Girona |
Dilluns 3 des | Crisi de valors. A la recerca d’una nova forma de vidaGabriel Amengual, catedràtic de Filosofia, Universitat de les Illes Balears |
Dilluns 10 des | La filosofia de la crisi i la crisi de la filosofiaSalvador Giner, catedràtic de Sociologia, Universitat de Barcelona i president de l'Institut d'Estudis Catalans |
Col·laboració: Servei d’Activitats Culturals, UIB. Càtedra de Filosofia i Ciutadania "Josep Lluís Blasco"
Nom i cognoms (en majúscules): |
Adreça: |
CP: Població: |
Telèfon: NIF (necessari per als certificats): |
E-mail: |
Membres de l'Associació Filosòfica de les Illes Balears: 10 euros |
Altres: 30 euros |
EL DIMECRES DIA 14 DE JUNY DE 2012 la Fundació Theodora que treballa per portar als hospitals un somriure com a medecina que ho cura tot als nens i nenes va visitar els nois de primer Batxillerat per agrair la seva participación durant el Carnestoltes 2012 que duia per lema : “Salvem el món amb un somriure” .
La recaptació gràcies al professorat i alumnat així com a les families ha estat de 141 euros venen nassos vermells i píndoles contra el dolor . La presidenta de la Fundació Amaranta Buendia acompayada de la doctora Chispas o Saioa va explicar la seva proposta de fer riure com a excel•lent mètode contra el dolor i les penes. La doctora sonrisa Chispas va protagonitzar tot just abans de fer un examen de mates de final de trimestre un espectacle per calmar l’angoixa, i l’estress pre-examens. Els nois i noies van riure i van gaudir una bona estona . Van fer un sorteig per col•laborar en regals de 10 euros per l’actuació dins la red d’hospitals que ells treballen per triar el doctor o doctora sonrisas que ells volguessin. Mitjançant un codi d’accès els nois o noies escollits podrán fer les donacions als nens i nenes que es troben ingressats.
FACEBOOK :LARISALESHACEFUERTES
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT.">]