Los libros de autoayuda han ido logrando un lugar propio dentro del mundo editorial. En los anaqueles de las librerías aparecen incluso con etiqueta propia. Fenómeno simultáneo a otro hecho singular: que los pocos libros filosóficos que hay en algunos establecimientos estén en el lugar reservado a religión. No es de extrañar que haya por ahí algún despistado que salga de una biblioteca con un libro que no quiere leer, pero así son las cosas: vivimos el tiempo de la confusión. La propia expresión resulta tan paradójica como alguno de los relatos que incluyen estos libros: Autoayuda. Si es uno el que se ayuda a sí mismo, ¿qué necesidad hay del libro? Si este género ha de resultar de algún valor, deberían renunciar al “auto” y presentarse públicamente como libros de ayuda para circunstancias difíciles. Ayuda sin complejos: porque a veces a través de la literatura o la ficción, o simplemente de reflexiones psicológicas bien hiladas es más que posible mejorar gracias a los libros. La cuestión es: ¿existe alguna relación entre estos libros y la filosofía?
Hablando con las personas “expertas” en filosofía se encuentra una dobla actitud: rechazo y diálogo. La más extendida es, creo, la primera: el rechaza la autoayuda como un género filosófico, y se viene a defender que la filosofía estará siempre por encima de las fábulas o reflexiones psicológicas que nos presentan un mundo un tanto acrítico. Desde la filosofía se desprecia la autoayuda por ser demasiado pretenciosa, y también por irreflexiva: el lector debe en cierta manera “dejarse llevar” por las situaciones fantásticas que se le presentan, tratando de encontrar en ellas significados que no son nada ocultos y que nos dan las claves para una vida feliz, más humana. Una vida mejor. Es ridículo hacer una lectura crítica de un libro de autoayuda, porque entonces no estaríamos leyéndolo de la manera canónica. O crees en ello y te dejas iluminar o no. Algo que no ocurre nunca con la filosofía, cuya interpretación ha de aspirar en todo momento a la crítica. Esta postura, mayoritaria en el campo de la filosofía, tiende a tachar los libros de autoayuda de pseudofilosóficos o pseudopsicológicos. Literatura de la mala, por mucho que ocupe con mucha frecuencia los primeros puestos de las listas de ventas.
Esta visión del asunto es sólo una de las muchas posibles. Y es que si nos paramos a repasar, algunos de los textos filosóficos “clásicos” podrían ser los libros de autoayuda del pasado. Ciertos fragmentos de Séneca, Epicuro o Marco Aurelio tienen un aroma innegable a libro de autoayuda, y algunos géneros filosóficos como las sentencias parecen encaminarnos en esa dirección. ¿No eran Gracián y La Rochefoucauld los gurús de la personalidad de su tiempo? No sólo eso: aquellos filósofos que han criticado la filosofía por ser excesivamente abstracta y alejada de la realidad, parecen exigir un nuevo género, una manera alternativa de comprender la reflexión filosófica que de alguna manera entronque con la vida particular y concreta. O la filosofía “ayuda” a alquien a algo o mejor abandonarla. En este sentido, la filosofía sería la raíz de la que emana toda esta nueva corriente de la autoayuda y de la reflexión como una vía hacia el desarrollo personal. Lsa fronteras entre la filosofía y la autoayuda no son nada claras, y ahí está la corriente de la asesoría práctica para demostrarlo: quizás el filosofar sea el primer paso para alcanzar un mayor desarrollo personal.
Javier Krahe |
font |
Donoso Cortés |
.Albert Camus |
Des de que es va extendre pel món, el Budisme sempre ha estat causa de controvèrsia, tenint en compte que els límits entre filosofia i religió que hi són presents en aquesta corrent no estan ben bé delimitats.
El Budisme pretén, entre d’altres coses, la supressió definitiva de tot sentiment d’insatisfacció ja que la causa real i universal de la insatisfacció o frustració serien els desitjos, que alhora són productes de la il·lusió i la ignorància, una percepció errònia de la vida i de la existència d’un “jo”: quan això es duu a terme, la persona “desperta” i adquireix una nova percepció, real i satisfactòria. Des d’aquest punt de vista, el budisme és una filosofia ja que té sentit, o més bé, és raonable dir que si no volem una cosa no patiríem si no la tinguéssim.
Tanmateix, l’argument que defensa el Budisme com a filosofia es basa en el fet que el Budisme és menys dogmàtic que la majoria d’altres religions. Aquest argument, però, ignora el misticisme: l’experiència íntima i directa de la persona amb la Última Realitat l’Absolut…Déu. El Budisme és molt místic i el ser místic pertany més a la religió que a la filosofia; mitjançant la meditació, Siddartha Gautama (Buda) va experimentar la vertadera Existència entre el subjecte i l’objecte, un mateix i l’altre, vida i mort. L’existència enlluernadora o sine quan non del Budisme, ens fa pensar que és una religió.
Aleshores quant a la pregunta que si és filosofia o religió, jutjo que és una filosofia més que una religió (i que consti que amb això no estic afirmant que no tingui cap tret de la religió) ja que hi és absent la fe (Què hem de creure sense qüestionar en el Budisme?), no hi ha contigut irracional (ja ho he dit abans, és racional deixar de voler una cosa per tal de no patir per ella), no hi ha cap deïtat o profeta (Atenció! No s’ha de confondre a Buda amb un profeta o un déu; ell només va difondre les seves creences, o millor dit: la seva filosofia) i no troba d’explicar l’origen del món, sinó els sofriments. Així mateix, si que intenta estudiar la nostra realitat des d’un sentit més ampli, les tesis Budistes són racionals i no es necessita de proves observables i no ha de ser necessariament pràctica (totes característiques dels coneixements filosòfics).
Pati de l'Institut a les 10h |
1) Curt d’aproximadament 5 minuts: “EL RITMO” (Escorxador de conills)
[www.youtube.com] 3) La sangre de las bestias (1949 Paris, ecorxador de caballs..) [www.youtube.com] 4) PELIS i información variada , recomenades per aquesta web: [gruposdeconsumo.blogspot.com] 4.1 “Nuestro pan de cada dia”: ( Aquesta la tinc en DVD) PELI SENCERA: [www.cinetube.es] FRAGMENT YOUTUBE: [www.youtube.com] 4.2 “Earthlings” es un documental que trata acerca de la absoluta dependencia de los humanos para con los animales no humanos usados como mascotas, comida, vestimenta, entretenimiento e investigación cientfica, as como acerca de nuestra total falta de respeto a estos nuestros “proveedores”. La pelcula en su versión original está narrada por el actor nominado al Oscar Joaquin Phoenix (Gladiador) y la banda sonora es del aclamado músico Moby (1:35 minuts) http://vimeo.com/15141786">[video.google.com]
Tret d’aquesta página web:
2) Peli: “Nosotros alimentamos al mundo” (Youtube)
[www.youtube.com] +AL+MUNDO&spell=1&sa=X
3) La sangre de las bestias (1949 Paris, ecorxador de caballs..)
4) PELIS i información variada , recomenades per aquesta web:
[gruposdeconsumo.blogspot.com]
4.1 “Nuestro pan de cada dia”: ( Aquesta la tinc en DVD)
PELI SENCERA:
FRAGMENT YOUTUBE:
4.2 “Earthlings” es un documental que trata acerca de la absoluta dependencia de los humanos para con los animales no humanos usados como mascotas, comida, vestimenta, entretenimiento e investigación científica, así como acerca de nuestra total falta de respeto a estos nuestros “proveedores”. La película en su versión original está narrada por el actor nominado al Oscar Joaquin Phoenix (Gladiador) y la banda sonora es del aclamado músico Moby (1:35 minuts)
El tema doncs ha de quedar clar : quina és la diferència entre cultura i entre natura ? Què hi ha en el procés d’hominització que ens permeti creure que estem ben a prop dels animals i l’evolucionisme i que hi ha en el procés d’humanització que ens permeti creure que hem evolucionat dins un progrés cultural i social que ens millora com espècie ?
Els videos han de permetre donar resposta a aquestes qüestions bàsiques sobre què aporta la natura i que aporta la cultura. Per això cal iniciar el treball amb la definició dels propis conceptes de natura i cultura.
La pel.lícula que teniu penjada en aquest mateix blocaqui pot servir com introducció al tema per plantejar quina terra volem i quin planeta tenim . Hi ha autors que han estudiat molt bé el tema entre ells trobem a Peter Singer del que penjo un video en aquest apartat :
[youtube][youtube [[youtube]www.youtube.com] [/youtube]
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20.">]
Ja és Nadal del 2011: qui ens ho havia de dir?
Tots fem moltes coses. I, en general, són ben positives. Per això, en moments com aquests, es pot fer una mica de balanç i veure què caldria haver fet millor: a qui haver dedicat més temps? Amb qui no haver estat tan groller o tan expeditiu? Quins altres projectes pel bé comú calia que haguéssim intentat endegar…
Mirant enrere i veient que fa força temps que no posava res en aquest bloc, veig que en el 2011 hi ha hagut un munt de satisfaccions, personals i d’amics. N’esmento algunes.
Per exemple, els projectes de fer un curs de formació en comunicació audiovisual amb alumnes del meu Institut, l’anomenat Projecte Illa TV, va endavant: un bloc explicatiu i més de 60 vídeos ja distribuïts. I el futur, per al 2012, pinta bé.
Una altra activitat és la defensa de la Filosofia, tan important en el nostre sistema educatiu. La Plataforma, tan en el bloc, com en el Facebook, va endavant. Per cert, de facebooks n’hi ha per tots els gustos, però no us perdeu el Facebook oficial de l’Institut.
D’altra banda, miro d’anar publicant articles. Moltes d’ells, per exemple, els de El Punt Avui, són fàcils de trobar a la xarxa. També els de Roses Digital. Altres (els de Diari de Girona, Escola Catalana, i altres llocs…) cal que me’ls demaneu o que mireu si són a l’Issuu o altres plataformes.
En fi, que hi ha molt més del que podem abastar…: què us diria…: el canal Youtube de l’Institut, etc., etc.
Fa un temps vaig descobrir la línia del temps… però sembla que cal actualitzar-la manualment.. aquí està. I què me’n dieu del diari que es fa solet?
El 2012 serà un any ple de projectes: Fem una Llei, el Dia d’Europa… però la pregunta – que ja ens fèiem a la Jornada de Filosofia 2011 – és: Progressem? I si sí, cap a on anem? A veure què us semblen aquestes idees, mentre esperem que surti el “final cut” de la Jornada en qüestió…
[youtube [youtu.be]
[youtube [www.youtube.com]
Mirar el món quan no hi ha cap possibilitat de sortida és un repte és una heroïcitat, és una manera de poder sobreviure malgrat tot està perdut i ja no queda més que buidor.
Quines són les fòrmules per superar aquesta desesperança ? Si escoltem i mirem atentament el video del psiquiatre i filòsof veiem que fins i tot hi ha una mena de postulat matemàtic que permet fer de la desgràcia una fortalesa per sortir endavant …
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F">]
Teniu tots en el moodle fins dimecres la possibilitat de penjar el treball de síntesi … cal donar per escrit però tots esteu inscrits al curs introducció a la filosofia .
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre">]
[youtube [www.youtube.com]
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996">]
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6.">]
Ha estat tot un descobriment llegir a Iris Murdoch. Una filòsofa que ha desenvolupat, entre altres temes, les relacions que se poden establir entre la literatura i la filosofia. De fet, puc afirmar que la filosofia en majúscules, palpita a través de les seves obres literàries. Representa tota una demostració de que no cal fer grans obres teòriques de filosofia moral per explicar i comprendre la naturalesa moral de les persones. Segons Murdoch, el llenguatge quotidià s’adequa molt bé a la tasca filosòfica. Crítica, per aquest motiu, la tradició analítica contemporània que preten fonamentar la moral a partir de l’anàlisi exclusiu de la lògica del llenguatge. Proposa un discurs descriptiu i narratiu que tingui en compte les circumstàncies i el context que envolta a les accions enfront de postures presuntament objectives i cientifistes com els plantejaments behavioristes que empobreixen i redueixen les accions humanes a simples fragments aïllats del món.
Rescata la idea contrària a moltes veus contemporànies de fer servir els mites i les metàfores com a eines que ens proporcionen visions enriquidores i realistes del món. Mites i metàfores que provenen d’expressions artístiques, literàries i musicals i que ens apropen al model de la visió de l’autèntica realitat que s’inspira al mite de la Caverna de Plató. Aquesta nova mirada que ens poposa Murdoch és una clara pretensió de defensar l’ètica com un coneixement pràctic. Una de les idees que més m’ha impactat és l’allunyament de fer servir la raó com a instrument de coneixement moral i filosòfic. Són els sentiments, les circumtàncies que ens envolten, les experiències vivides i la palpitant vida interior, alguns dels elements claus que poden fer possible una “visió” metafòrica de la nostra moralitat. I què millor recurs que la mateixa literatura per iniciar-nos en un viatge d’aquestes característiques?
Recomano la lectura de A Fairly Honourable Defeat Aquesta obra ataca els usos abusius que fem del llenguatge filosòfic i com aquest s’allunya del coneixement pràctic. Així, alguns dels protagonistes d’aquesta novela, com Rupert, Julius, Axel i Morgan són els intel.lectuals que dominen el llenguatge de la filosofia moral, elaboran eloqüents discursos teòrics de la bondat, l’amor i la veritat. Paraules que no es corresponen amb una bona praxi. Tots menteixen, no saben estimar i inclús exerceixen certes accions manipuladores sobre tots els demés. El mateix Julius, un jueu supervivient d’un camp d’extermini, és capaç de fer experiments amb les persones que li envolten per aconseguir demostrar teories puerils. Rupert, un dels grans protagonistes, que gaudeix de molt bona reputació i d’una moral intatxable, expressa els seus coneixements teòrics sobre el bé i l’amor, però mostra clares contradicions quan afirma que el seu fill Peter necessita amor, però ell, el seu pare no sap fer-li ni una abraçada .
En contrast absolut es presenten altres protagonistes que es mostren aparentment com a mediocres en l’àmbit intel.lectual però que actúen en l’àmbit pràctic amb alçada moral. És remarcable el personatge de Tallis, que resulta magistralment descrit, com una persona immersa en el fracàs absolut, que viu a una casa plena d’escombraries i una cuina on emmagatzema innombrables ampolles de llet podrides. Tallis, careix de discursos teòrics, pregunta en varies ocasions si és bó o dolent robar, quan descobreix que Peter, el fill de Rupert, és un lladre. Però resulta ser l’únic personatge del llibre que sap estimar sense condicions a una dona que li ha abandonat, que cuida a un pare que sempre l’ha maltractat, al mateix fill de Rupert que aquest no sap estimar, que participa en accions solidàries per ajudar a la gent i és, a més, l’únic que no es deixa manipular per Julius.
Per acabar he trobat aquest vídeo d’una entrevista a Murdoch on poden trobar comentaris molt interessants de les relaciones entre filosofia i literatura.