22460 temas (22268 sin leer) en 44 canales
En la ciència, la paraula crítica no és sinònim de denigració; criticar significa buscar la veritat, separant la veritat de la falsedat, distingint el millor del pitjor. Aquesta crítica és, alhora que justa per al savi, l’única profitosa per a la ciència. […] Considere, doncs, que la inspiració dels metges que no es recolzen en la ciència experimental no és més que fantasia, i en nom de la ciència i de la humanitat cal criticar-la i proscriure-la.
(Bernard, 1865/2005, pp. 370 i 398)
Edición de 1867 de El capital.4. Tanto si son conscientes como si no, existe una lucha de clases entre trabajadores y burguesía. Esa lucha refleja las contradicciones del capitalismo, que hacen de él algo insostenible y que convierten la revolución en urgente y necesaria. Las crisis económicas muestran esas contradicciones y propician la revolución.5. Si la economía es una ciencia, existen unas leyes universales que predicen su evolución. El capital recoge esas leyes, y por eso puede predecir, a grandes rasgos, el futuro del capitalismo, su caída y la toma del poder del proletariado.6. Uno de los motivos de la muerte del capitalismo es que este combina la superproducción de sus fábricas y la existencia de una población que no tiene recursos para comprar lo que se produce.7. Las fábricas de la clase capitalista están condenadas a la quiebra debido a la mecanización masiva. Como el beneficio solo es posible a partir de los salarios de los trabajadores explotados y las máquinas no pueden ser explotadas, a las empresas y al sistema únicamente les espera la bancarrota. Gonzalo Toca Rey, 'El Capital' de Marx en 7 puntos, La Vanguardia.com 14/09/2017 [www.lavanguardia.com]
El motivo de debate, el cual hoy nos trae aquí, no es otro que afirmar o negar la legitimidad en la desobediencia de una ley calificada como injusta. No nos precipitemos en la resolución de esta cuestión ya que de manera superficial podría parecer simple de ser respondida, es decir, en apariencia cualquiera podría decir si o no amparándose en la moralidad y/o en la concepción de justicia en la cual hayamos sido educados , que por otra parte es distinta en cada tipo de sociedad, cultura e individuo. Lo que quiero decir es que en el fondo de esta pregunta de lo que estamos hablando es si hay algo por encima de las leyes que nos permitan dictaminar si esta es justa o injusta, si existe una moralidad y/o razón capaz de calificar objetivamente algo como justo o injusto, y en el caso de hallarse, si esta seria capaz de darnos la legitimidad necesaria para desobedecer la ley.
Encuentro dos puntos claves en esta encrucijada, por una parte la existencia de la legitimidad para desobedecer y como segundo punto pero igual de importante, el como y por que le ponernos la etiqueta de justo o su contrario a algo. Es decir, realmente seriamos capaces de encontrar una definición dela idea de justicia, teniendo en cuenta que esta también sirva como algo por encima de la legalidad, que sea totalmente objetiva y sin lugar a la duda, que no nos lleve a un debate y compartamos dándola por verdad universal.
Siguiendo la estructura de la pregunta empecemos por el primer concepto. A mi parecer la desobediencia civil si es legitima, ya que vivimos en una estructura social en la que los que tienen el poder son los representantes previamente elegidos por el pueblo, y este ultimo es el que predomina en numero. Por lo tanto el gobierno ha de respetar los intereses de los civiles ya que es gracias a ellos que están donde están (intereses que hay que tener claro que no serán compartidos por todos pero, al menos habrían de ser los de la gran mayoría, que por otra parte como vemos hoy día parece ser que no se cumple y tan solo se tienen en cuenta los de aquellos capaces de comprar a los elegidos representantes, es decir una minoría influyente). Dicho esto, veo que la desobediencia es totalmente legitima, ya que si tu delegado pretende haceros llevar una indumentaria que a la clase no le convence, no acabarías por desobedecer? Ya que el esta ahí por decisión vuestra y del mismo modo que se le ha dado el poder para representaros, se lo podéis quitar. Como observamos el delegado pretendía imponer sus intereses creando una regla que, pasado al tema referente de la pregunta correspondería una ley, y al no respetar vuestros intereses habrías desobedecido.
Pero como estoy diciendo son intereses y en ningún momento hablamos de una moral que nos parezca justo o injusto. Y es que aquellos que se amparan en una falsa moralidad para desobedecer no son mas que hipócritas que no son capaces de asumir que lo que pretenden es defender sus intereses y lo ocultan detrás del concepto ‘’justo’’ como algo superior a ellos mismos y la ley.
Lo que nos lleva al siguiente punto. Podemos referirnos a justicia como las leyes que rigen una sociedad y por otra parte el concepto justo o injusto referido mas bien a una moral colectiva, que puede o no coincidir con la legalidad. Lo segundo acaba siendo una convicción social.
Desengañémonos, en ser verdad que algo puede ser justo de manera como pretenden aquellos que dicen de algo ser injusto, seria algo de lo que no podríamos debatir ya que daríamos, con lógica, como cierto, de la misma manera como aceptamos que 1+1 da como resultado 2. Encontramos que este concepto no es absoluto y esta sujeto a interpretaciones personales dando como resultado un concepto relativo. Seria muy engañoso enmascarar la legitimidad de desobediencia a un concepto que nos pretenden pintar como absoluto y que acaba siendo una mera opinión personal. Si este fuera el caso, a un personaje que le parezca injusto no poder matar lo acabaría haciendo por desobedecer lo que le parece injusto. Tal como he dicho a esa persona eso le parece injusto, que no es lo mismo que eso sea injusto. Como vemos no tenemos nada que nos permita dictaminar con lógica aque algo sea justo o no.
Por lo tanto aquellos que aseguran que es legitimo desobedecer cuando la ley es injusta, yo les respondería que no son mas que hipócritas que intentan otorgar la legitimidad de desobediencia a un concepto por encima de la legalidad que para nada es racional, cuando en realidad no son capaces de aceptar que pretenden imponer sus intereses. Estos tanto da que beneficien el conjunto social o no, acaban siendo intereses. Así que no seamos como ellos y aceptemos que la legitimidad de este acto recae en el caso que la ley no beneficia, respeta o agrede los intereses del conjunto social mayoritario.
Per saber si la desobediéncia és o no legítima, hem de conèixer què és el que hem d’obeir, si es que realment hem d’obeir alguna cosa.
Obeim alló que comporta una instància superior a nosaltres. En una societat com la nostra, “democràtica”, l’única cosa que crec que pot trobar-se per sobre d’un individu (en termes no religiosos) és la llei. La llei recull tots els drets, deures i llibertats dels qui conviuen en una mateixa regió. Podem dir que es troba per sobre de l’ésser humà perquè es la única que dicta de manera clara i, per què no dir-ho, lògica, tot i que no necessàriament justa, el que es pot o no fer. Amb això, em sorgeix una nova pregunta:
Perquè no podem fer segons quines coses, si se suposa que som uns ésser lliures, i sobretot en democràcia? Doncs perquè afortunadament no vivim sols en el món. Hi ha d’altres individus que, al igual que nosaltres, precisen del respecte pels seus drets, que es troben per sobre de les nostres llibertats. És a dir, si volem ser lliures hem d’acceptar que no som els únics que ho volen, i que si la resta no té llibertats, tenint en compte que tots els éssers humans som iguals, nosaltres tampoc tenim dret a tenir-ne.
Amb això estem afirmant que la limitació de les nostres llibertats és beneficiosa per tothom, fins i tot per a nosaltres mateixos. Llavors, es pot considerar correcte que hi hagi una moral dictada que les limiti, però no de manera indefinida.
El més important a l’hora de promulgar una llei o de votar-hi a favor és que garantitzi la protecció dels nostres drets, com ara ho són les llibertats d’expressió, ideológiques, de protesta, etc. Amb això vull dir que hi ha drets que es troben per sobre de la llei. En el moment que aquesta atempti contra ells, la desobediència serà legítima.
Si observem els fets més destacats de la historia, ens trobem amb les revolucions, que són moviment en massa de desobediéncia civil. La gent que hi participà es manifestà en contra d’una legislació que consideraven injusta (i avui dia pocs en dirien el contrari). Per tant, gràcies a aquest moviment d’oposició a les normes avui vivim en millors condicions.
I si ens centrem en l’actualitat, també trobem actes de desobediéncia civil (o com a mínim és el que se’ns fa entendre), justament al nostre territori. Les accions dutes a terme pels grups independentistes mesos enrere constitueixen per alguns un atemptat contra la justícia (o més ben dit, la constitució, que podria debatir-se si es tracta o no del mateix concepte), l’única instància que determina el que està bé o malament.
Però per d’altres (i m’hi incloc) és totalment legítim saltar-se aquesta justícia si es considera injusta, per dues raons; la primera, potser més insignificant, és que s’ha d’acceptar que la nostra constitució no és perfecta, per les condicions en la que s’ha redactat (el règim de procedència dels seus redactors, per exemple, avui dia no es considera precisament just). La segona i última, però més important és, com hem dit abans, que la societat té un conjunt de drets inalienables, entre els que es comprèn el dret a decidir sobre el seu propi futur.
Nosotros, los seres vivos racionales nos diferenciamos de los otros seres vivos por nuestro carácter de analizar las cosas y sacar un provecho a ello para nuestro bien, y no solo con eso, no nos conformamos y vamos a más.
En un principio, nuestros antepasados solo se preocupaban en alimentarse para poder sobrevivir, pero debido a nuestra inconformidad hemos querido mucho más.
Ahora si analizamos todos estos actos, y los comparamos con los actos de otros animales, por ejemplo en junglas, ellos se matan con otros animales para poder alimentarse, o simplemente por jugar, pero ellos no son conscientes de lo que conllevan sus actos a diferencia de nosotros, que supuestamente somos seres vivos que analizamos mucho las cosas, y se sabe que nosotros no solo matamos para alimentarnos, si no, para poder comercializar.
Dicho todo esto, considero que el hecho de comer animales es el ciclo de la vida, pero en lo que no estoy de acuerdo es el hecho de matar a una gran masa de animales por el simple hecho de venderlos para poder comercializar y así ganar dinero; entonces no es solo para comer, y no conformes con eso, los seres racionales crearon ambientes basados en junglas; y digo basados porque en estos lugares los animales no tienen el derecho de estar libres; donde se encuentra animales encarcelados y donde los seres racionales van a disfrutar viendo como supuestamente viven, cuando sabemos perfectamente que no son su hábitat exacto, y que estos lugares no son más que otra manera de seguir obteniendo más dinero.
Yo considero que es necesario comer comida animal tanto como la vegetal, pero solo deberíamos comer lo necesario, es decir, lo que nuestro cuerpo necesita y no de más. Y también me gustaría añadir que si algún animal hace lo mismo, es decir, come a alguna persona, no se le debería de sacrificar porque es obvio que ellos no valoran sus actos, no son conscientes de ello.
En conclusión, sí podemos sobrevivir y respetar los derechos de los seres vivos que consumimos si tenemos en cuento todo lo dicho anteriormente.
Com podem observar avui dia la majoria de la població mundial menja carn, en canvi un percentatge molt més minoritari són vegetarians o bé vegans.
Però… som conscients del maltracte que reben els animals que consumim? Podem sobreviure i respectar els drets dels éssers vius?
Per poder respondre a aquestes preguntes hem de tenir en compte els drets dels animals, pensem que són éssers pel nostre consum i ens oblidem que no deixen de ser éssers vius, per això hauríem de tenir en compte el respecte cap a ells, el prohibiment del maltracte i actes cruels, la no explotació animal…etc
Entenc que hi hagi persones a favor de l’alimentació animal, a l’igual que jo, gràcies a les qualitats que ens proporcionen forces avantatges ja siguin vitamines, proteïnes…
Però són avui dia la majoria d’animals els que pateixen per condicions precàries un maltracte innecessari i que molts desconeixem.
Des del meu punt de vista, si es conegués el tracte pel qual han de passar els que acaben essent els aliments que mengem, aquest provocaria un impacte i canviaria radicalment. El transport dels animals, els seus tancaments massius en indústries que són veritables inferns per ells… I no només vull parlar del consum gastronòmic, sinó esmentar un més injust com és la utilització d’aquest per la creació de la matèria tèxtil, que és totalment innecessari.
Antigament, les persones només matàvem els animals per sobreviure i això d’alguna forma no alterava el cicle de la naturalesa, però en el que realment s’ha convertit és en un negoci que cada vegada proporciona més diners a tots aquells que el controlen. És una indústria que busca proporcionar un gran nombre de bestiar en el menor temps possible sense importar les formes per dur a terme el procediment.
En la meva opinió crec que tot té un límit, i el maltracte animal el supera. Els actes desmesurats cap a aquests haurien de ser penalitzats.
Hauríem de fer veure a tothom que els animals són éssers vius i que no existeix cap cicle de naturalesa que tinguem dret d’alterar, hem de tenir en compte la decadència d’aquesta qüestió i així seguirà essent mentre no s’apliquin mesures contra els que només veuen als animals com a únic producte per una gran empresa.
“Sóc una persona defensora dels animals i els seus Drets” Què hi ha al teu plat? ¿No és un animal? On són els seus Drets? Quin criteri utilitzes a l’hora de triar a qui defensar? Quina diferència hi ha entre un gos i un porc? I entre un toro i una vaca?
Sé que el procés de conscienciació és difícil, requereix temps, però el que em rebenta és la hipocresia moral. En quin moment la teva consciència ha normalitzat la cruel i innecessària matança de porcs, vaques, peixos…? És que ells senten menys? És que no mereixen ser lliures? PER QUÈ? Com és de gran l’ego de l’ésser humà que ha decidit quins animals sotmetre al seu paladar en contra d’una llibertat que diuen predicar? Per què? Alguna vegada t’has preguntat quina mena de vida estem donant només per haver-nos autoproclamat la raça superior? Superior de què? On és la teva ètica ara? ‘’Jo no puc veure aquests documentals de les granges que em dóna molta pena.” L’egoisme manté la teva consciència tranquil·la a costa de tapar-te els ulls davant d’una crueltat que estàs mantenint, fa pena, oi?
Està comprovat que es pot sobreviure sense menjar animals, hi ha molta gent que ho fa i viuen més sa que els que mengen carn. Sóc conscient de que hi ha gent que no pot seguir una dieta només a base de verdures, llegums i cereals per temes de salut, aquests son casos aïllats, però la immensa majoria de nosaltres no tenim res que ens ho impedeixi. Això em fa pensar en una amiga que va ser vegetariana durant un any però va deixar de ser-ho perquè el metge li va diagnosticar escassetat de ferro. Em va afectar molt quan era petita perquè sempre deia que de gran volia ser vegetariana però clar, tampoc no volia patir cap malaltia. Fa poc li vaig preguntar a aquesta amiga sobre la dieta que seguia i em va dir que no li agradava gens la verdura i que menjava poca… i ho vaig entendre. Molta gent, com la meva amiga, culpa a les dietes vegetarianes quan hauria de culpar-se a si mateix. Crec que el problema principal de les persones (que mengen carn) és l’egoisme. La gent menja carn per 4 raons: hàbit, tradició, convivència i sabor. Cada vegada que li dic a una persona que sóc vegetariana, em diuen que no ‘’podrien viure’’ sense menjar formatge. Formatge o fuet, o qualsevol tipus d’embotits. Es tan gran el nostre egoisme com per no deixar de matar animals simplement per un tros d’embotit?
De vegades, quan acompanyo a la meva mare al mercat per a comprar peix (peix que es menjarà ella, jo no menjo peixos perquè, si, també són essers vius i, si, també tenen sentiments) veig a mares tapant els ulls als seus nens perquè clar… els nens no poden saber que els peixos tenen ulls. Peixos que es menjaran en les pròximes tres hores. Tampoc poden veure que els conills penjats tenen potes i cara. Us fa ‘’fàstic’’, oi?
“Es que la carn està massa bona.” Menjar estant en pau amb tu i amb el món i amb la consciència tranquil·la, sap molt millor.